Resultats de la cerca

Llicenciat en història per la Universitat de Montpeller 1971, és professor al Liceu Aragó de Perpinyà Arran dels fets de maig del 1968 a l’Estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitanocatalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié PSU, en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals 1971-72 Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres SNES, FEN Collabora a les revistes “Massana”, “Conflent”, “Aïnes”, “Sant…

Després del 1945 exposà, a la galeria Drouin de París, dibuixos acolorits i teles amb figures evanescents, fruit dels seus somnis i viatges imaginaris i com a traducció plàstica de la seva creació poètica, i se'n seguí una experiència propera a la dels artistes de l’art informal A partir del 1956, influït per les drogues, pintà omplint la superfície de la tela de signes ondulants, gràfics, amb la intenció d’expressar el seu esperit interior i la seva consciència d’existir al pas del temps Com a poeta, escriví Ecuador 1929, La nuit remue 1931 i Un barbare en Asie 1932, que són la recerca d’un…

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la médiation 1993…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit…

Catedràtic de la Universitat de Hèlsinki 1951-72, fou director de l’Institutum Romanum Finlandiae i professor a les universitats d’Estrasburg i Louisiana Els temes de les seves recerques foren el llatí vulgar, la protohistòria de les llengües romàniques i el llenguatge epigràfic De la seva nombrosa obra cal destacar l' Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini 1965, els estudis sobre Gautier de Coinci 1945 i 1951 i els treballs de sintaxi comparada del llatí i les llengües romàniques Com a epigrafista dirigí la publicació dels grafits del Palati 1966 i 1970 i els de l’Autoparco…

Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la novella Au…

S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire 1982, Marx et…

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà…

Possiblement fou alumne de Francesco Corbetta El 1680 era músic de cambra de Lluís XIV i del 1694 al 1705 actuà regularment a la cort francesa i amenitzà les reunions vespertines de Madame de Maintenon El 1709 era cantant de cambra reial i el 1719 fou nomenat mestre de guitarra del rei Fou també tiorbista i violista i, juntament amb Corbetta, el compositor de guitarra més destacat del Barroc francès Visée publicà un total de dotze suites en els volums Livre de guittarre dédié au roy 1682 i Livre de pièces pour la guittarre 1686, a més d’algunes miscellànies amb peces per a tiorba…