Resultats de la cerca

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i…

Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials relacions amb…

La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs…

Fill tercer del príncep Borís I, succeí el seu germà el príncep Vladimir I, destituït pel pare pel fet d’haver-se inclinat cap al paganisme, i prengué el títol de tsar Admirador de la cultura grega, que havia conegut a Constantinoble, regnà en un país de gran prosperitat comercial, contra la qual atemptaren uns edictes de l’emperador Lleó VI Les reclamacions búlgares no foren escoltades i esclatà la guerra Simeó obtingué la victòria Els hongaresos, aliats dels grecs, entraren pel nord i derrotaren els búlgars Després d’un període de pau, en el qual floriren les arts i les lletres, en morir…

De família noble, estudià jurisprudència a Breslau El 1888 es féu monjo basilià canvià el nom de Romà pel d’Andreu, el 1899 fou elegit bisbe de Stanislaviv i el 1901 esdevingué metropolita de L’viv i, per tant, cap espiritual dels ucraïnesos catòlics de ritu bizantí Dugué a terme una gran acció pastoral, escriví moltes cartes pastorals sobre la vida religiosa, social i nacional del seu poble i fundà, a L’viv, una acadèmia eclesiàsticaTraduí a l’ucraïnès les obres ascètiques de sant Basili Renovà el monaquisme basilià i introduí els redemptoristes a l’església ucraïnesa, i treballà activament…

Si aquesta es divideix en dues parts, el tropari que segueix la segona part rep el nom de theotókion perquè s’adreça a la Mare de Déu

Els exarcats foren constituïts per l’emperador Maurici amb la missió de defensar les fronteres de l’Imperi L’exarcat de Ravenna, creat el 584, sucumbí davant els atacs dels llombards 751, però sobrevisqué nominalment fins al s XII L’exarcat de Cartago, format el 587, fou envaït pels àrabs el 647 i desaparegué el 709

La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…