Resultats de la cerca

Molt probablement estudià a la Universitat de Salamanca Fou l’autor del tractat Introducción muy breve de canto llano Salamanca, ~1490-91, la seva única obra coneguda Es tracta d’un dels primers tractats de cant pla difosos mitjançant la impremta L’obra, molt elemental, és de marcat caràcter didàctic i només ocupa vuit pàgines S’hi exposen, molt breument, els principals elements de la teoria i la pràctica del cant gregorià Escobar es basà per a la seva redacció en els criteris d’autoritats com Guido d’Arezzo

Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol

Capdavanter de la difusió del cant popular, inicià la seva activitat els anys quaranta i féu recitals gairebé per tot el món Utilitzà els seus poemes com a elements per a l’ensenyament del folklore i la literatura popular llatinoamericana El 1948 s’exilià a París Tingué una discografia abundant, i compongué música per al cinema És autor de nombrosíssimes cançons, entre les quals algunes de tan conegudes com Los ejes de mi carreta , i també de reculls de poesia Piedra sola , 1950, Guitarra , 1958 i prosa diversa El canto del viento , 1965

Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

El seu territori, sec i accidentat, no ha permès de desenvolupar l’agricultura ni la ramaderia, fet que ha provocat el despoblament, iniciat vers el 1850 El poble 70 h 1982 400 m alt, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, obra romànica dels ss XI-XII, és a la vora esquerra del riu del Bolès a l’altre cantó del riu hi ha el barri del Serrat, dins el terme municipal de Prunet i Bellpuig El terme comprèn, a més, l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós

Estudià composició amb G Tebaldini i Rheinberger, i ME Bossi fou el seu mestre d’orgue a Venècia Fou organista de diverses esglésies italianes, entre les quals hi ha Sant Marc de Venècia 1901-03 i Sant Lluís dels Francesos, a Roma El 1908 entrà al Conservatori de Milà com a professor de teoria, cant gregorià i història de la música Fou autor de nombrosos textos de teoria musical, entre els quals destaca el Metodo d’accompagnamento del canto gregoriano e per la composizione negli otto modi Torí 1920 Com a compositor es dedicà principalment a la música religiosa

Actiu al final del segle XV i principi del XVI, possiblement estigué vinculat a alguna església de la diòcesi de Còrdova Cap al 1504 publicà a Sevilla la seva contribució més important a la teoria musical de l’època, un tractat sobre el cant pla titulat Introducción muy útil e breve de canto llano És una obra breu i directa adreçada a la formació pràctica en la interpretació del cant pla, que també inclou alguns capítols dedicats a temes més especulatius i a aspectes relacionats amb la notació Al final del volum hi recull les entonacions i clàusules dels diversos modes

Actiu durant la primera meitat del segle XVI, fou l’autor del tractat Arte de principios de canto llano 1530-37, segurament amb una edició anterior de la qual no s’ha conservat cap exemplar El llibre, l’única obra coneguda d’aquest autor, és un tractat convencional sobre la teoria del cant pla Dividit en capítols molt breus, tracta sobre tots els temes fonamentals d’aquesta disciplina, però evita introduir-ne d’altres L’autor demostra conèixer els escrits de teòrics contemporanis, tant de la Península Ibèrica J de Espinosa, F Tovar com italians F Gaffurius, L Fogliano, Marchetto…