Resultats de la cerca
Es mostren 2278 resultats
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de molts…
microinformàtica
Electrònica i informàtica
Part de la informàtica relacionada amb el disseny, la producció, la utilització i les conseqüències dels microordinadors
.
La microinformàtica, ha sofert una evolució extraordinària, gairebé espectacular, en pocs anys De fet, el microordinador fou ideat com una versió simplificada i per a l’ús personal d’un usuari, en contraposició amb els grans ordinadors, propis de les grans installacions informàtiques i centres de càlcul i de gestió de gran capacitat Però la constant evolució dels microprocessadors, l’augment de la capacitat de memòria, l’aparició de programes cada cop més potents, l’ús de xarxes locals, etc, ha fet que actualment la microinformàtica constitueixi un veritable capítol…
Sant Vicenç d’Avalrí (Montescot)
Art romànic
Església parroquial del lloc d’Avalrí —que correspon a l’actual mas de Valric— a la vora de l’estany del mateix nom “stagnum Avalrinum” , 928, esmentada des de l’any 1080 Dependència de l’església d’Elna, fou unida al segle XVI a la parròquia de Montescot El 1527 el capítol d’Elna es queixà per l’arrencament del portal de marbre de l’església, ordenat per Galceran de Pinós, vescomte de Canet, a fi d’utilitzar-lo a l’església de la Roca d’Albera encara hi és Al segle XVIII, el mapa de Cassini ja l’assenyalava com a església arruïnada Ara no en queda cap vestigi
comuners del Paraguai
Història
Membres del moviment insurreccional que esclatà al Paraguai el 1717 i es prolongà fins el 1735.
L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de Buenos Aires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un precedent…
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de…
Bernard Lavinheta
Cristianisme
Teòleg.
Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels quals d’altres…
Agustí Valls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de…
Sant Andreu de Ramió (Fogars de Tordera)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti Andree de…
Castell de Vallmanya (Alcarràs)
Art romànic
El lloc de Vallmanya és al sector més occidental del terme, al marge esquerre de la vall del Cinca L’indret és conegut des del 1168 L’any 1228 el bisbe de Lleida Berenguer d’Erill fundà en el seu palau un benefici dedicat a sant Andreu i concedí al capítol el castrum et villa de Vallmanya juntament amb la torre de Piconcelló Es tracta del primer esment del castell El terme de Vallmanya seguí posteriorment les mateixes vicissituds jurisdiccionals que Alcarràs En l’actualitat no resten vestigis d’aquest castell en el petit nucli de Vallmanya, on sols hi ha un casal senyorial del…
Josep Sarroca
Història
Polític i escriptor.
Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina