Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
càpsula

Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
Glàndules sebàcies
Anatomia humana
Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden…
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia bruscament,…
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa…
vel
Micologia
Capa d’hifènquima que recobreix l’aparell esporífer dels fongs.
En les agaricals, cal distingir un vel general , que recobreix tot el basidiocarp, i un vel parcial , que s’estén entre el marge del capell i la cama
fer la doma
Cristianisme
Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.
paracantosi
Patologia humana
Hiperplàsia de les cèl·lules espinoses de la capa de Malpighi.
còrtex de la glàndula suprarenal
Anatomia
Capa externa, embriològicament i funcionalment diferent, de la glàndula suprarenal.
D’origen endodèrmic, hom hi distingeix tres zones glomerular, fasciculada i reticular, on són secretats els glucocorticoides, els mineralocorticoides i els andrògens
film
Tecnologia
Capa molt prima dipositada sobre un material de suport, pel·lícula.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina