Resultats de la cerca

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Fou membre del parlament des del 1543, i fou introduït a la cort per Somerset Durant el regnat de Maria Tudor es convertí al catolicisme Malgrat això, fou nomenat secretari d’estat d’Isabel I 1558 i n'esdevingué un dels principals consellers Procurà la consolidació de l’Església anglicana i l’anullament del partit catòlic de Maria Stuart En política internacional propugnà la pau amb Felip II Esclatada la guerra 1585, però, la dirigí personalment des del 1590, a la mort de Walsingham

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Sacerdot catòlic 1838 i bisbe de Ðakovo 1849, promotor de la renaixença croata, fundà l’acadèmia iugoslava de les ciències i les arts i la Universitat de Zagreb Patrocinà l’uniatisme uniat entre els ortodoxos i féu amistat amb els catolicitzants de Macedònia i Rússia Al concili I del Vaticà 1869-70 s’oposà a la infallibilitat pontifícia Defensor dels croats dins l’imperi austrohongarès, s’oposà a Bismarck en l’afer del Kulturkampf i preparà el concordat entre Rússia i la Santa Seu 1905

Vida i obra Ocupà diversos càrrecs sota Joan II i fou ambaixador plenipotenciari de Ferran el Catòlic a Roma Ja a València formà part dela cort literària de Germana de Foix Participà a la joia del «marsapà» oferta per Ferran Dies el 1486, amb el poema Baix d’ací baix, hon vivim per reviure Escriví en castellà una cançó dedicada a la comtessa de Cocentaina, Después de ver tal figura El Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511 conté la glossa que en feu Alonso de Cardona Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Situada a la vora SE del llac de Managua, és el primer centre comercial i industrial del país Té indústries químiques, tèxtils, de sabó, de transformació de la fusta i alimentàries, destilleries i una refineria de petroli Té comunicacions ferroviàries, per carretera la panamericana i aèries Centres d’ensenyament superior Universidad Centroamericana, fundada el 1961, i Universidad Politécnica de Nicaragua, el 1977 És arquebisbat catòlic Fou declarada capital el 1855 Situada dins l’eix volcànic centreamericà, ha sofert diversos terratrèmols els darrers, el 1931 i el 1972 que l’han…

Situada a la costa del golf homònim, a l’W del cap Fer, el seu port és terminal d’un oleoducte provinent de Mesdar i d’un gasoducte provinent de Hassi R'Mel, i posseeix plantes de refinació de petroli natural i de liqüefacció de gas natural Indústries químiques etilè i amoni i tèxtils Fundada pels romans amb el nom de Rusicade 45 aC, fou antic bisbat catòlic i temporalment donatista Colònia francesa 1838, fou coneguda primer com a Port-de-France i fins el 1962 amb el nom de Philippeville

La capital és Hermúpolis Produeix olives, vi i cereals, però l’activitat principal és la pesca La capital, que ho és també de totes les Cíclades, constitueix un important centre comercial i marítim de l’Egea Prop del poble de Vari hi ha un santuari, catòlic, anomenat Φανερωμένη Faneromeni , ‘L’apareguda’, on és venerada la Mare de Déu de la Mercè, amb festa el 24 de setembre Els seus orígens no són encara estudiats, però les notícies conegudes no van més enllà del final del segle XVIII o principi del segle XIX

Els unionistes de l’Orde d’Orange celebren sense incidents la seva tradicional desfilada de Portadown Els 15000 orangistes que participen en la marxa respecten majoritàriament l’ordre de la comissió que regula les marxes republicanes d’Irlanda del Nord, que la setmana passada va prohibir el pas de la desfilada pel barri catòlic de Portadown per evitar incidents com els del 1998, que van costar la vida a tres nens Al final de l’acte uns 200 orangistes s’enfronten al fort dispositiu policíac desplegat, davant observadors internacionals i centenars de periodistes

El ministre de Cultura italià revoca el permís a l’institut catòlic Dignitatis Humanae per obrir un centre d’ensenyament superior dedicat a ensenyar i difondre els “fonaments de la cultura judeocristiana” El centre era un projecte impulsat per l’exassessor del president dels Estats Units Steve Bannon, el qual després del seu pas per la Casa Blanca s’ha dedicat a coordinar l’extrema dreta a Europa Al setembre del 2018 va aconseguir el permís per convertir la cartoixa de Trisulti en la seu d’aquesta universitat, ara denegat