Resultats de la cerca

De pare italià i mare austríaca, començà els estudis musicals a l’escola del seu pare a Viena, i els continuà al conservatori de la ciutat amb Ottokar Sevcik A nou anys feu la seva primera aparició en públic i quan en tenia catorze fou convidada pel director Arthur Nikisch a tocar en un concert amb l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Es perfeccionà a Viena amb Rosa Hochmann Debutà als EUA el 1921, amb un concert a Nova York Les seves actuacions a Alemanya s’interromperen el 1933 Prosseguí la seva carrera amb aparicions en totes les grans orquestres americanes i amb gires per…

Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a Amèrica i Europa…

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer…

Fundat el 1995, nasqué arran de la fusió dels clubs Parra II i Olimpus A l’inici dels anys noranta, obtingué en dues ocasions el guardó al millor club d’Espanya de taekwondo i fou un dels referents d’aquest esport en l’àmbit estatal Forma els seus alumnes en tècnica, exhibició, defensa personal i combat En l’àmbit individual, els membres del club obtingueren vuit medalles en campionats mundials, catorze en europeus, quaranta-tres en competicions estatals i quaranta-vuit en estatals de tècnica Els seus taekwondistes més destacats foren José Santolaria Martos, medalla d’or als Jocs Olímpics de…

Fundat el 1917, originalment fou conegut amb el nom de Centre d’Esports Calella La temporada 1925-26 es proclamà campió de Catalunya de la seva categoria L’any 1928 es dissolgué i el 1930 reaparegué amb el nom de Calella Sport Club, el qual guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria ordinària l’any 1934 Després de la Guerra Civil adoptà el nom actual La temporada 1956-57 ingressà per primera vegada a tercera divisió però la temporada següent perdé la categoria La temporada 1962-63 retornà a tercera i s’hi mantingué catorze temporades consecutives, fins a la temporada 1975-76…

Creada l’any 1968, fou impulsada per Josep M Oñós i Joan Antoni Miravent El 1986 impulsà la construcció de la primera pista de kàrting de Catalunya, el Circuit d’Osona, pensat per a la formació de pilots, i que dugué l’entitat al professionalisme Organitza anualment el Ralli d’Osona, puntuable per al Campionat de Catalunya, el Ralli Esprint de Sant Julià, el Campionat de Catalunya de kàrting i la Pujada a la Trona, entre d’altres També organitzà catorze edicions de la Pujada a Sant Bartomeu Pel que fa al motociclisme, ha organitzat els Campionats de Catalunya de supermotard,…

Membre del Club Natació Poble Nou, s’especialitzà en proves de velocitat d’estil lliure i papallona En el Campionat d’Espanya d’estiu guanyà els 100 m lliure 1970, 1972, 1973, 100 m papallona 1969, 1970, 1972, 1973, 200 m papallona 1970, 1972, 1973, 200 m estils 1969, 4 × 100 estils 1968, 1970, 1972, 1973 i 4 × 100 lliure 1970, 1972, 1973 i en el Campionat d’Espanya d’hivern guanyà els 100 m lliure 1969, 1970, 1972, 100 m papallona 1969, 1971, 1973, 1974, 200 m papallona 1974 i 4 × 100 estils 1972 També fou campiona de Catalunya en disset ocasions Entre el 1969 i el 1972 baté catorze rècords…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar estudis de…

S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als llançaments de pes i de disc…