Resultats de la cerca

El 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V, vescomte de Nimes Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès com a feu de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1133 fou derrotat i obligat pel comte Alfons I de Tolosa a acceptar la senyoria superior d’aquests territoris 1155 El 1157 s’alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II d’Anglaterra contra el comte Ramon V de Tolosa El 1163 es reconcilià amb el comte de Tolosa per ordre del rei francès Lluís VII Morí assassinat pels burgesos bederresos, incitats pel comte de Tolosa, a qui Ramon…

Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de la Vela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions cap a l’interior cercant…

Des d’aleshores han portat aquest títol tots els prínceps de Galles El comtat de Cornualla havia estat concedit per primera vegada 1140 pel rei Enric I al seu fill illegítim, Richard de Dunstanville mort el 1175, i al fill, també illegítim, d’aquest, Richard Fitz Count mort vers el 1220 Revertit a la corona, el portà, abans d’ésser rei 1189, Joan I Sense Terra, el qual el cedí 1225 al seu fill Ricard mort el 1272, que fou elegit rei de Romans i fou pare d’ Enric de Cornualla mort el 1271 i d’Edmund, comte de Cornualla mort el 1300 Quan retornà a la corona el portà Joan d’Eltham mort el 1336,…

L’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona cedí els locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu per a domicili d’aquesta secció de l’acadèmia de Madrid El 9 de febrer de 1956 s’independitzà de la institució mare, i es constituí com a  Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona En fou nomenat president Guillem Benavent A partir del 1957 inicià la publicació de la Revista de la Real Academia Té 50 membres numeraris, 150 corresponents i 10 d’honor L’any 1992 passà a denominar-se Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya   Té com a finalitats primordials promoure i divulgar avenços…

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…

Fill del jutge Hug I  i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…

Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure, legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe , amb dret a succeir en el tron Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que el…

Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà…

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…

Tot i ser d’àmbit estatal, tingué el gruix de militància a Barcelona, així com la seu central Conservà el discurs radical socialitzant i antifranquista de FE de las JONSa i, fins i tot, el 1978 un grup de joves militants participà en un festival juvenil organitzat a l’Havana Cuba Ángel Gómez Puértolas succeí a Fernández i dirigí el partit fins a la seva pràctica extinció el 1995, quan cedí la denominació de FEA a la Falange Española de las JONS liderada per Gustavo Morales, perquè aquesta participés en les eleccions legislatives de 1996 problemes legals impedien utilitzar el nom FE de las…