Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
Llorenç Huguet i Rotger
Educació
Matemàtic i informàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la Universitat de Lovaina 1980 i doctor en informàtica 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor d’aquesta universitat fins el 1990 i hi obtingué la càtedra en ciència de la computació i intelligència artificial 1998 Des del 1990 és catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital,…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio-púnicas del…
Guillem Prats i Pastor
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965 i doctorat l’any 1978 Especialista en microbiologia Catedràtic de microbiologia i parasitologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fou vicedegà de docència del 1984 al 1987 Dirigeix el departament de malalties infeccioses i microbiologia clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1993 Autor de nombrosos treballs i publicacions científiques, ha estat capdavanter en la investigació relacionada amb enteropatògens Ha estat membre del Comitè d’Experts de l’Organització…
Gregorio Marañón y Posadillo
Historiografia
Metge, historiador i assagista castellà.
Estudià medicina a Madrid, on després 1931 fou catedràtic d’endocrinologia Amb José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala constituí l’Agrupación al Servicio de la República S'exilià a París durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra científica aportà a la sexologia observacions clíniques —avui força superades— sobre sexomorfologia, anomalies dels caràcters sexuals, enfocaments endocrinològics i, principalment, sobre la intersexualitat D’entre les seves obres científiques cal esmentar Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición 1914, Don Juan 1940,…
Ramon de Manjarrés i de Bofarull

Ramon de Manjarrés i de Bofarull
© Fototeca.cat
Enginyer industrial.
Germà de Josep de Manjarrés Estudià a les classes de la Junta de Comerç Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials En 1856-60 fou catedràtic de química general de l’Escuela Industrial de Sevilla, on fou més tard catedràtic de química orgànica 1860-66 i director 1863-66, càrrec que exercí des del 1868 a l’Escola Industrial de Barcelona Installà l’Escola d’Enginyers a la Universitat de Barcelona 1871, on creà un museu mineralògic El 1873 fou nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i el 1891 tornà a Sevilla, com a catedràtic de la facultat de ciències…
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Acadèmia de Ciències de Rússia
Institució científica de tipus general, resident a Moscou, continuadora de l’Acadèmia Russa de les Ciències, fundada a Sant Petersburg per Pere el Gran el 1725, i estructurada en seccions que corresponien a les quatre grans acadèmies franceses d’aquell temps.
Prengué posteriorment els noms d' Acadèmia de Sant Petersburg i d' Acadèmia Imperial L’any 1917 fou reestructurada i recuperà el seu nom primitiu, que canvià entre 1925-91 pel d' Acadèmia de les Ciències de l’URSS És la primera institució de la recerca científica de Rússia El 1991 tenia 332 membres numeraris, 570 corresponents i 137 d’estrangers, i era organitzada en 18 departaments ciències físiques, matemàtiques i tècniques química i ciències biològiques ciències de la terra ciències socials departament siberià de Novosibirsk departament d’Extrem Orient departament dels Urals i seccions i…
Lluís Maria Anglada i de Ferrer
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari.
Llicenciat en filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació Des de 1997 és director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC Prèviament ha estat director de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya 1989-97 i professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques Actualment és membre del Consell General d’OCLC Online Computer Library Center, de la Comissió Executiva de LIBER Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche, del…
Barnum Brown
Paleontologia
Paleòntoleg nord-americà.
Considerat un dels recollectors de fòssils de dinosaures més reputats del segle XX, descobrí i describí nombroses espècies Excavà fòssils per Henry Fairfield Osborn, aleshores conservador del Departament de Paleontolgia de Vertebrats del Museu Americà d’Història Natural de Nova York AMNH, i el 1902 descobrí i excavà el primer esquelet documentat de Tyrannosaurus rex a la formació Hell Creek de l’est de Montana Estats Units d’Amèrica Al cap de sis anys, trobà un altre esquelet encara més complet, base d’una clàssica reconstrucció d’aquest dinosaure icònic a l’AMNH Durant sis dècades realitzà…
Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic
Medicina
Associació científica i professional creada el 1995.
Els fins principals de l’ACCLC són promoure i difondre les activitats relacionades amb la recerca i l’educació en el camp de les ciències de laboratori clínic, organitzar congressos i altres reunions científiques relacionades amb les ciències de laboratori clínic, establir documents normatius destinats a millorar la qualitat de les prestacions dels laboratoris clínics, i assessorar els estaments públics en tots els aspectes de les ciències de laboratori clínic L’àmbit científic de l’ACCLC és el que correspon al conjunt de disciplines sanitàries constituït per la bioquímica, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina