Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
Folquet de Marsella
Música
Trobador provençal.
Fill d’un comerciant genovès establert a Marsella, després d’exercir com a comerciant per un temps es dedicà a l’art de trobar Els seus dots artístics i la seva intelligència li valgueren el favor de Barral dels Baus, Raimon de Tolosa, Ricard I Cor de Lleó i Alfons II de Catalunya i Aragó En un moment determinat decidí ingressar a l’orde del Cister, en el qual es feu admetre juntament amb la seva dona i els seus dos fills Fou prior de l’abadia de Toronet, i el 1205 fou nomenat bisbe de Tolosa La Chanson de la croisade albigeoise el fa còmplice dels assassinats comesos per les…
Joan Baptista Peres i Robert
Historiografia catalana
Humanista i erudit.
Canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb 1591-97, dedicà els seus esforços d’historiador a la recerca, la compilació i l’estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d’aquell període Mantingué correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí La seva collecció de llibres i manuscrits fou llegada a la seu de Sogorb Entre les seves nombroses obres, molt poques foren editades, destaquen les dedicades a la història de l’època dels gots, la història de Toledo i la història de la seu de Sogorb, a més de les vides de diversos sants Redactà…
Jeannot de l’Escurel
Música
Compositor francès.
Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa que una part…
Hotteterre
Música
Família francesa de fabricants d’instruments, instrumentistes i compositors, activa durant els segles XVII i XVIII.
Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712 perfeccionà la…
Jocs Olímpics d’Atenes 2004
Esport general
Jocs de la XXVIII Olimpíada, que se celebraren a Atenes (Grècia) entre els dies 13 i 29 d’agost de 2004.
Els Estats Units encapçalaren el medaller amb 103 medalles, 35 d’or, 39 d’argent i 29 de bronze L’esport xinès, compromès amb la cita olímpica de Pequín 2008, fou segon amb 63 medalles, 32 de les quals d’or L’esportista més destacat fou el nedador dels Estats Units Michael Phelps, amb sis medalles d’or i dues de bronze, que s’apropà al rècord de Mark Spitz del 1972 a Munic set medalles d’or En els 200 m lliures tingué lloc el millor duel esportiu entre Phelps, Ian Thorpe, que en fou el campió, i l’holandès Pieter van den Hoogenband A l’estadi olímpic els atletes més destacats foren Hicham el-…
Sant Pau de Montmany (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Antiga església parroquial situada en la reclosa vall de Montmany, propera al mas Ullar, entre els contraforts de Puiggraciós i l’espadat dels seus famosos cingles És el lloc fet famós amb el nom literari de Sots Feréstecs L’església fou una filial de la Garriga i com a tal se cita implícitament el 966 i explícitament, com Sancti Pauli de Montman el 1139, que fou cedida a l’Estany Va estar sota el domini i provisió dels abats de l’Estany almenys fins al segle XV A l’igual dels altres filials de la Garriga Vallcàrcera, Monteugues consta com a parròquia independent des del segle XIII El 1413…
Grèvol
Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol visqués…
Església dels Sants o de Santa Anna (Tarragona)
Art romànic
Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’aquesta…
Sant Esteve de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…
Locura de amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 19 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1855 de Manuel Tamayo y Baus GUIÓ AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Felipe, Elvira Fremont Doña Juana, Josep Argelagués, Joaquim Carrasco, Emília de la Mata, Josep Durany Sinopsi La reina de Castella, Doña Juana, està molt enamorada del seu marit, Don Felipe, i intercepta una carta de l’amant d’aquest citant-lo en un indret del bosc Doña Juana acut a la cita i provoca la sorpresa i la ira del seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina