Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans. Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses. Companyó (1868) el cita al Rosselló a la tardor; Philippe (1873) descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran; amb Lacroix (1873-75) succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon. La citació de Vayreda (1883) probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats.
Si el grèvol visqués actualment als Pirineus, ben segur que ja hauria estat detectat, i encara més si hom té present la més gran quantitat i qualitat d’ornitòlegs que actualment hi treballen, la qual cosa ha permès d’obtenir un coneixement molt més detallat de la seva avifauna.
D’altra banda, no es poden oblidar les 2 citacions fetes recentment als Pirineus centrals i occidentals, tot i que siguin dubtoses: un exemplar als Pirineus navarresos el maig de 1972 i una altra possible observació als Pirineus aragonesos el 29.06.59. Respecte als 2 ocells que es troben dissecats al museu de Bayona, no és gens clar que s’hagin obtingut a les rodalies, per la qual cosa no es disposa de cap citació fidedigna en tota la serralada pirinenca, éssent del tot improbable que ocells més nòrdics atenyessin aquestes latituds, atès el seu tipus de vol i el seu sedentarisme.