Resultats de la cerca

Indistintament amb el largo sol constituir el segon temps de la simfonia, la sonata i el concert Un dels més coneguts és l' adagio d’Albinoni

Concert de Lluís Llach al Palau d’Esports de Barcelona el 15 de gener del 1976 Fotografia de Francesc Fàbregas al llibre Música pels ulls Barcelona 1974-1994

Normalment, forma part d’una sonata, simfonia o concert És especialment conegut el grave amb què s’inicia el primer moviment de la sonata Patètica , de L van Beethoven

És autor de deu òperes, d’una cantata Saül , de música d’església amb orquestra, de melodies, de Metodo di violoncello i d’un concert per al seu instrument

Fou catedràtic d’orgue 1926-56 i director 1954-56 del conservatori de París Deixà dos oratoris, motets, un concert per a orgue i orquestra 1934, simfonies i obres didàctiques

Més en general, qualsevol peça o moviment molt ràpid, tot i no portar l’indicatiu presto En la sonata, la simfonia o el concert, sol ocupar el lloc del darrer moviment

Inicià els estudis de violí a tres anys, i a sis tocà el primer concert Estudià al Conservatori Imperial de Sant Petersburg, on fou deixeble de Leopold von Auer, i debutà, el 1911, en aquesta mateixa ciutat La seva presentació internacional tingué lloc el 1912 a Berlín i fou convidat per Arthur Nikisch per a interpretar el Concert per a violí en re M de Cajkovskij amb la Filharmònica de Berlín Es presentà al Carnegie Hall el 1917 En esclatar la Revolució Russa, fixà la residència als EUA, on continuà la seva carrera internacional, tot i que esporàdicament tornà a la…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París…

El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música electrònica El seu…

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent dirigí algunes…