Resultats de la cerca

Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008

Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasés, i de Ramilla Muller del comte Alaric d’Empúries Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies Conflent Els llegà a la seva filla, Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868

Fill d’un funcionari català del Conflent Publicà un gran nombre d’obres novelles, crítica, història, teatre, filosofia, com Le Massacre des Amazones , Les voyages de Psychodore , Les apparitions d’Ashavérus , Le Cinquième Évangile , Le Père Diogène , La Sagesse qui rit , La beauté i Les Paraboles Cyniques La seva elecció com a “prince des Conteurs” el feu cèlebre Deixà diverses obres inèdites Utilitzà el pseudònim Han Ryner

Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà

A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…

És limitada, a l’W, per la serra de Torreneules, i a l’E, per la serra de la Vaca que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És drenada pel torrent de la coma de Vaca , que al planell de la coma de Vaca on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme s’uneix al Freser

Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

El terme és drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a la Tet, per l’esquerra a l’indret del pantà de Vinçà L’agricultura és predominantment de secà hom conrea sobretot cereals i vinya Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla La població, que el 1836 tenia 225 h, començà a minvar des d’aleshores, però es recuperà a la segona meitat de segle durant la primera meitat del s XX tornà a disminuir El poble arboçolencs 594 m alt és situat sota el coll de Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià l’església parroquial de Santa Eulàlia és esmentada ja el 1142…

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de cereals, 3 d’…