Resultats de la cerca

Infant precoç, a tretze anys guanyà una beca per a estudiar al Trinity College, a setze anys era organista a Saint John Wimbledon i quan en tenia vint-i-dos ocupà el càrrec de director musical del Vaudeville Theatre Les seves primeres composicions per a piano foren publicades amb el pseudònim d’Anton Vodorinski Tot i que gaudí d’un cert reconeixement per part de la crítica gràcies a les seves obres corals i de cambra, l’èxit li vingué per les peces descriptives per a orquestra, plenes d’evocacions exòtiques, com ara In a Monastery Garden 1915, In a Chinese Temple Garden o In a…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de directors …

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era organista a Lió, i els continuà amb Isidore Philipp, Édouard Risler i Louis Victor Vierne Durant vint anys fou professor del Conservatori de Lió i a partir del 1941 dirigí el centre Gaudí d’un notable prestigi com a concertista i estrenà obres de cèlebres compositors francesos, entre les quals Menuet sur le nom d’Haydn , de M Ravel, i Hommage à Haydn , de C Debussy Fou, a més, un eminent musicòleg amb un ampli camp d’interessos Realitzà estudis sobre l’obra de Jean-Marie Leclair, A Scarlatti, G Bononcini, Greber, l’escola napolitana dels…

A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F Weingartner És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pellícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres Al mateix…

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel,…

Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet o…

Estudià música al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb F Sánchez i Gavagnach solfeig i teoria i D Sánchez i Deyà violí, i a l’Escola Municipal de Música, amb A Nicolau harmonia i E Daniel contrapunt i fuga Fou professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Música de Barcelona També destacà com a director d’orquestra, especialment en el gènere de la sarsuela Entre altres obres escriví una Suite i La velleta de Montblanch  1903, escrita per Josep M Navarro Porcel, —ambdues per a orquestra de corda—, les obres per a cant i piano Impressions de natura i Les estacions , la peça…

Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó…

Un any abans de la fi de la Guerra Civil, marxà a França amb la seva família L’any 1948, emigrà a Veneçuela, i s’establí a Caracas Hi treballà en l’àmbit de la seva professió, i el 1967 fundà la Schola Cantorum de Caracas, que dirigeix des d’aleshores, i que el 1974 guanyà el primer premi del prestigiós concurs internacional Guido d’Arezzo Amplià els seus estudis a Itàlia, on estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache 1972-73 El 1989 fou nomenat director del cor juvenil i grup instrumental de l’Escola de Música Juan Manuel Olivares cap principal de la càtedra de direcció del…

Vida Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les alteracions cromàtiques…