Resultats de la cerca
Es mostren 1714 resultats
funció convexa

Funció convexa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció f:(a,b)⊂ℝ→ℝtal que per a tot α∈(0,1) se satisfà f(αx+(1-α)y)≤αf(x)+1-α)f(y), on a<x<b i a<y<b.
El significat geomètric és que per a tot interval x,y ⊂ a,b la corda que uneix f x amb f y és situada per sobre de l’arc que uneix f x amb f y
funció còncava

Funció concàva
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció f:(a,b)⊂ℝ→ℝtal que per a tot α∈(0,1) se satisfà f(αx+(1—α)y)≥αf(x)+(1—α)f(y), on a<x<b i a<y<b.
El significat geomètric és que per a tot interval x,y ⊂ a,b la corda que uneix f x amb f y és situada per sota de l’arc que uneix f x amb f y
angle d’atac

Angle d’atac d’un perfil d’ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Angle format per un eix de referència lligat a un avió o a alguna de les seves parts i la projecció de la velocitat relativa del vent sobre el pla de simetria que conté l’eix.
En particular, l’angle d’atac d’un perfil de l’ala d’un avió és l’angle format per la corda del perfil i la projecció de la velocitat relativa del vent sobre el pla del perfil
Benet Casablancas i Domingo
Música
Compositor.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…
,
celleta mòbil
Música
Accessori emprat en els cordòfons de mànec que, en envoltar-lo, pressiona les cordes contra el batedor o diapasó a una distància fixa respecte al pont.
Aquesta peça escurça la llargada màxima de vibració de la corda, i dona com a resultat un instrument de tir més curt i afinació absoluta més aguda Es pot fixar al mànec amb una lligada o amb un cargol especial
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de…
charango
Charango
© X. Pintanel
Música
Instrument cordòfon compost sense cordal de la família de les guitarres, amb cinc cordes dobles i la caixa corba.
Als seus països d’origen Xile, Argentina, Bolívia i Perú hom l’utilitza sobretot en l’acompanyament de danses o en conjunts instrumentals per bé que actualment, amb l’addició d’una cinquena doble corda, és utilitzat també com a instrument solista
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid
Francesco Cilea
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols Autor de nombroses peces per a piano, orquestra, corda, etc, i de les òperes L’Arlesiana 1897, basada en l’obra de Daudet, i Adriana Lecouvreur , estrenada a Milà el 1902 Barcelona 1903, obres inscrites dins el moviment verista
Joan Kaisser i Guasch
Música
Músic.
Estudià amb Felip Pedrell, i és autor, entre altres obres, d’una Rapsòdia catalana , sobre temes tradicionals, d’una Fantasia per a piano, d’una Serenata , per a oboè i instruments de corda, d’obres corals i de cançons Fou també crític musical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina