Resultats de la cerca

Sovint deriva de pràctiques esportives ja existents, modificades Està molt relacionat amb l’augment del turisme en zones de muntanya a Catalunya, hom els practica sobretot al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà, a la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya Entre els més practicats hi ha els anomenats barranquisme, hidrotrineu, hidrobob, l’esquí de riu, el salt de pont, l’heliesquí, a més de l’ala de pendent, el descens en bot i el tresc

En jazz , aquest recurs és emprat sobretot en la trompeta i el trombó, on s’aconsegueix apropant la mà o diversos objectes a la campana, la qual pot estar assordinada o oberta Entre els objectes es fan servir vasos i sobretot la sordina wa-wa o plunger , que derivà de la ventosa de goma d’un desembussador de desguassos En instruments elèctrics s’ha utilitzat un dispositiu accionat per pedal per a produir l’efecte wa-wa

Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació

A més de molts processos de substitució o eliminació que transcorren amb cinètica de primer ordre i són denominats genèricament unimoleculars substitució, les veritables reaccions unimoleculars solen ésser de transposició, d’isomerització o de descomposició Són d’aquest tipus les reaccions que tenen lloc, en fase de vapor i a molt baixa pressió, a l’interior de l’espectròmetre de masses, i la major part del coneixement assolit sobre aquests processos deriva de l’espectrometria de masses

El mot, introduït pel Romanticisme, fou aplicat també a una visió parcial o exagerada Amb el costumisme, especialment amb els corrents regionalistes de la literatura postromàntica, l’intent de descriure els detalls pintorescs d’una regió o d’un ambient exòtic derivà cap a l’anomenat color local , amb l’aparició de l’escriptor colorista, caracteritzat per la descripció externa i superficial dels trets diferencials d’un ambient, com a simple element decoratiu de l’acció

El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90

El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar

Es troba amb freqüència en els ballets de JB Lully com a secció dansada posterior a una part vocal En l’òpera francesa del segle XVIII, designà més aviat un preludi instrumental -de vegades interludi o conclusió- sense lligam temàtic amb les parts vocals amb les quals dialogava De vegades serví d’obertura a les diverses entrées d’una opéra-ballet El terme deriva de l’italià ritornello i en molts contextos té el mateix significat

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935

Capdavanter de l’avantguardisme a Anglaterra, fou el fundador del vorticisme 1912 i l’editor de la revista “Blast” el 1914, any que fundà el Rebel Art Center De primer plenament abstracte, derivà cap a un figurativisme cubistitzant, del qual és mostra La rendició de Barcelona Londres, Tate Gallery Sarcàstic, iconoclasta, paradoxal i anticonvencional, la seva literatura, intellectualista, admirada per TSEliot i per Ezra Pound, palesa un individualisme exaltat, que el portà a la defensa del feixisme