Resultats de la cerca

Net del comte Robert III, amb l’ajut del seu sogre, Felip IV de França, derrotà els flamencs a Cassel 1328 En començar la guerra dels Cent Anys 1336 romangué aliat de França i ordenà el trencament del comerç amb Anglaterra Això provocà una greu crisi econòmica i la insurrecció de ciutadans, que l’obligà a fugir a França 1337 Morí a la batalla de Crécy

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul

Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven

El feu seu també MerodakII 721-710 i 703 aC, que s’annexà Babilònia atacat per Sargó d’Assíria, fugí a Elam, d’on tornà al començament del regnat de Sennàquerib, el qual, però, el derrotà de seguida fins al final de la seva vida fruí de la protecció d’Elam, però el seu fill havia estat mort i el seu cos lliurat als assiris

Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516

Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori

Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma

Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372

Hom sap que comandà la flota samiòtica que derrotà els atenesos 441-440 aC Resten uns quants fragments de la seva obra en prosa Sobre la natura o sobre l’ens , conservats per Simplici També el tractat pseudoaristotèlic Sobre Melissos, Xenòfanes i Gòrgies en dóna moltes notícies, i permet de suposar que representà la transcripció ontològica més sistemàtica i coherent del pensament de Parmènides

És la seu de la Unió Esportiva Figueres Fou inaugurat el 25 d’agost de 1986, amb Salvador Bach a la presidència del club empordanès, que acabava d’ascendir a segona divisió A, amb un partit en què l’equip local derrotà el Barcelona 3-1 El primer gol l’aconseguí el davanter local Cuevas La capacitat es troba al voltant dels 9500 espectadors