Resultats de la cerca

Fou fundada en la dècada de 1940 i desaparegué l’any 2006 a causa del tancament del Canòdrom de la Meridiana de Barcelona, darrer equipament on se centrà l’activitat de curses de llebrers Membre de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, organitzà des del 1967, juntament amb la Federació Espanyola de Llebrers, el Gran Derby Llebrer També organitzà el Trofeu Amic Llebrer des del 1987 i el Premi Estiu des del 1993, celebrat al Canòdrom Pavelló i el Canòdrom de la Meridiana

Cal cercar-ne l’origen en algunes disposicions islàmiques dels s VIII i IX que obligaven jueus i cristians a dur vestits distints dels dels musulmans Als països cristians hi ha una disposició anàloga del concili IV del Laterà 1215 L’obligació de la rodella fou establerta per Benet XIII 1415 en una butlla que ordenava també la separació de jueus i cristians en barris independents Desaparegué al s XVIII El règim hitlerià en féu reviure l’ús sota la forma de l’estrella de David groga

Fundat el 1980, fou un dels primers clubs catalans d’esquaix Organitzà el primer campionat obert del club el 1981 i fou seu del Campionat de Catalunya 1982, 1983 Participà en el Campionat d’Espanya i de Catalunya amb èxits notables En categoria femenina destacà Remei Guitart i en masculina, Juan Martínez i Jordi Aleu Situat al quilòmetre 18 de l’autovia de Castell-defels, tenia sis pistes d’esquaix i també s’hi practicava el frontó i el bowling Desaparegué als anys noranta

Amb una difusió d’uns 11 000 exemplars, tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa Desaparegué el 1982, any en què fou substituït per Noticias al Día 1982-84, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3 500 exemplars

Lluità a les ordres del general Dagobert a la Guerra Gran, al Rosselló Ascendit a general 1793, fou cap interí de les forces franceses fins a l’arribada de Dugommier Acabada la guerra, restà al Rosselló i s’hi casà 1794 Durant el domini napoleònic tornà a la vida activa fou diputat del cos legislatiu 1807 i participà en la campanya de Rússia com a inspector de la reserva de cavalleria de la Grande Armée Desaparegué durant la retirada, en el pas del riu Berezina

Aquest havia obtingut, el 1761, un privilegi per tal de publicar un diari similar al Diario Noticioso Curioso Erudito y Comercial, Público y Económico , que apareixia a Madrid des del 1758 popularment fou conegut pel Diari d’En Tarassona Reaparegut el 2 de juny de 1772 amb el títol de Diario Evangélico Histórico-Político , que canvià aviat pel de Diario Curioso Erudito Histórico Comercial, Civil y Económico , desaparegué definitivament el 30 de maig de 1773 Constava de quatre pàgines, i patí sempre una manca de mitjans econòmics

Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie de Los caprichos , de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’exposició universal del 1888 Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novelles populars, etc Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la Diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en ‘unitat operativa’ dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en crear-se l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona

Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a imatge de la…

És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual