Resultats de la cerca
Es mostren 1875 resultats
Joan Andreu Nunyes i Peris
Literatura catalana
Poeta.
Es doctorà en medicina a la Universitat de València el 1582, participà diverses vegades al consell de la ciutat i fou tres vegades jutge d’apellacions Escrigué catorze poesies en castellà per a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Lucero També participà en els certàmens valencians del 1592 organitzats per Bernat Català de Valeriola, del 1600 dedicat a sant Vicent, i del 1606 en honor de la beatificació de Lluís Bertran, amb set composicions de circumstàncies en castellà
Paul Modrich

Paul Modrich
© Duke Photography / MIT
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl i Aziz Sancar pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen
Jaume Pahissa i Campà
Física
Investigador nuclear.
Fill de Jaume Pahissa i Jo El 1937 marxà a l’Argentina, a causa de la Guerra d’Espanya amb la seva família Es doctorà en química a la Universitat de Buenos Aires, el 1955 S'ha especialitzat i dedicat a la investigació de l’energia nuclear dins la Comisión Nacional de Energia Atómica Argentina També ha dut a terme tasques docents universitàries Entregat a la recerca, és membre de les principals organitzacions científiques especialitzades en aquesta matèria Ha publicat notables treballs sobre la seva especialització i hom el considera una autoritat en qüestions nuclears
George Andrew Olah
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations
Vicent Gozálvez i Pérez
Geografia
Geògraf.
Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol
Joan Postius i Sala
Cristianisme
Missioner claretià.
Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós
Octavio Pérez-Vitoria Moreno
Dret
Jurista i criminalista.
Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Bartomeu Obrador i Obrador
Metge.
Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears
Conrad Xalabarder i Puig
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona 1930 i director de l’Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia
Història del dret
Advocat, polític i historiador.
Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina