Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…
Anselm Albareda i Ramoneda
Anselm Albareda i Ramoneda
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliotecari i cardenal.
Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia…
, ,
Àngel Fàbrega i Grau
Historiografia catalana
Hagiògraf, liturgista medievalista i arxiver.
Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…
braç secular
Història
En oposició al tribunal de la Inquisició i els altres tribunals eclesiàstics, conjunt dels tribunals de justícia civils o seculars.
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
carnisser
Història
Menestral que es dedicava a la venda de carn.
El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…
maridatge
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XIII al XVIII, exacció que rebia el rei sobre els seus vassalls per a recollir cabals destinats al dot d’una filla o una germana.
Generalment era acordada en cort, i s’aplicava a tant per foc, distribuïts segons categories de vegades era fixada damunt els llocs reials, baronials o eclesiàstics, i aquests feien llur propi repartiment El 1419 Alfons el Magnànim rebaixà al braç eclesiàstic l’import del dret, en consideració als deutes que arrossegaven del temps de Ferran I, i condonà per a l’esdevenidor als vassalls de l’Església el pagament del maridatge de les filles bastardes o illegítimes Aquesta concòrdia fou confirmada per Ferran II el 1481 i el 1510 A la cort de Barcelona del 1493 fou acordat que les exaccions…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s XV, les…
Andrés Serrano
Fotografia
Fotògraf nord-americà d’origen hispà.
Durant dos anys realitzà estudis a l’Escola d’Art del Museu de Brooklyn Exposà els seus primers treballs l’any 1984, i l’any següent presentà la sèrie Fluids amb fluids corporals com sang, llet, orina i esperma, en els quals ocasionalment incorporava objectes, que es mostraven com a imatges abstractes, molt coloristes i pictòriques Altres treballs tracten òrgans interns del cos En la sèrie Nomads 1990 la pintura i la fotografia s’entrecreuen en una lectura personal de la condició humana, en retrats de homeless fotografiats als passadissos del metro de Nova York en un primer pla de gran format…
bisbat d’Elx
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.
Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina