Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
eolític | eolítica
Prehistòria
Relatiu o pertanyent al primer període o època de l’edat de la pedra.
drakar
Transports
Embarcació lleugera, sense pont, emprada pels vikings en llurs expedicions de l’edat mitjana.
Podia transportar de 40 a 100 persones, i duia ornaments vistosos
Kimmeridgià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Malm, situat sobre l’Oxfordià i sota el Portlandià.
cultura de Castelluccio
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze que ocupà la meitat oriental de Sicília.
El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada
Siegenià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Devonià inferior, situat entre el Gedinnià i l’Emsià.
L’estratotip és prop de Siegen RFA
Hansa
Història
Associació de mercaders alemanys que durant l’edat mitjana monopolitzà el comerç exterior alemany.
Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…
Pliensbaquià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Liàsic, situat damunt el Sunemurià i sota el Toarcià.
L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior
Plasencià
Geologia
Estatge (i edat) marí del Pliocè, situat damunt el Zanclià i sota el Vil·lafranquià.
L’estratotip és a les margues blaves de Piacenza Itàlia