Resultats de la cerca

La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en…

Legalitzat el 1977 a l’Estat espanyol, si bé el joc amb determinades variants i noms diferents ja gaudia d’una forta tradició, l’any 1979 fou aprovada una nova reglamentació segons la qual hom reservà la titularitat de les sales d’explotació a societats i associacions de caràcter esportiu, cultural o benèfic, i persones o titulars d’establiments turístics, sense afany de lucre en cap cas De la xifra total que hom recapta, el 70 % és destinat a premis en metàllic i el 20 % passa a mans de l’estat o de les comunitats autònomes, en concepte de taxes, per a la seva posterior distribució entre els…

Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984 El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992 S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc 1986 i per la geografia política Els nacionalismes i el territori 1991, El Fluvià com a pretext estudi i intervenció 1993, España en Marruecos 1912-1956…

Aquesta església és situada prop del límit amb el terme de Fontrubí, prop de la masia de les Pereres, antiga quadra documentada des del 1143 Hom sap que el 1338 aquesta quadra era de la senyoria de Ramon de Barberà, castlà de Mediona Se suposa que l’advocació originària de la capella era santa Magdalena, tot i que des del 1596 s’esmenta ja la de sant Salvador És situada dalt d’un petit turó al peu de la muntanya conserva un absis semicircular llis amb finestra al mig, que sembla ser de doble biaix, amb la resta del conjunt molt modificat al segle XVIII Encara que creiem que som davant una…

El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida…

Tot i que no podem donar, ara per ara, cap notícia instrumental que ens illustri algun aspecte de la seva història, les referències indirectes donen fe de la seva existència a partir del segle XI Entre els membres del tribunal que jutja la propietat de l’alou d’Erta 1021, és fa esment de dos preveres, anomenats Ató i Apó D’altra banda, l’any 1076 el comte Artau I donà a Sant Genís de Bellera “ ipsa parrochia que laborant ipsi homines de Sant Tirs in terminibus castro Sasso ” Vers 1103, un altre Apó prevere és citat com un dels homes de Sas que devien donar un servei “ et suam…

La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 1050, en què el comte Bernat i la comtessa Estefania venen a l’abat del monestir de Gerri el castell de Sant Romà i la vila de Cherach per la quantitat de 1 000 sous A l’hora de tractar el lloc de Carreu s’ha de tenir en compte l’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació, el present Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, i Carreu de Gavarra, situat dins la comarca de l’Alt Urgell, que fan difícil d’escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut Carreu formà part…

Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…

Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993,  Ens ha caigut la sogra 1995,  Casats per amor a la pasta 1999,  L’amor entra per la finestra 2003,  Un intrús a la família 2005,  Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens…