Tot i que no podem donar, ara per ara, cap notícia instrumental que ens il·lustri algun aspecte de la seva història, les referències indirectes donen fe de la seva existència a partir del segle XI. Entre els membres del tribunal que jutja la propietat de l’alou d’Erta (1021), és fa esment de dos preveres, anomenats Ató i Apó. D’altra banda, l’any 1076 el comte Artau I donà a Sant Genís de Bellera “ipsa parrochia que laborant ipsi homines (de Sant Tirs) in terminibus castro Sasso”. Vers 1103, un altre Apó prevere és citat com un dels homes de Sas que devien donar un servei “et suam decimam directam” a Lavaix per l’alou d’Erta. Finalment, “Raimundus Bernardi capellano de Sasso” va ésser testimoni cap al 1142 d’un darrer conveni sobre Erta. Hom pot suposar, doncs, que és tractava d’una església pròpia dels barons de Sas.