Resultats de la cerca

Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de…

Estudià a la facultat de belles arts de Bilbao En el seu treball utilitza la fusta i el ferro com a elements bàsics i la pintura aplicada sobre l’estructura escultòrica, la qual cosa confereix a l’obra un aspecte molt característic que s’allunya de l’estètica industrial Artista clau en la renovació de l’escultura basca dels anys vuitanta Ha presentat exposicions a la galeria Joan Prats de Barcelona i a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid L’any 2002 aportà una peça en l’exposició collectiva Conceptes d’espai 2002 a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 2004 exposà una sèrie de…

Marquès de Nibbiano Secretari d’estat als 30 anys, ambaixador de Carles III i de Carles IV a Roma 1786-98 i a París 1798-99 i 1801-03, intervingué en les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús 1773 i, a l’època napoleònica, intentà una política de neutralitat A Itàlia s’interessà per l’arqueologia, l’estètica estudis sobre Mengs, 1780 i els clàssics llatins edicions de Bodoni amb el seu amic Esteban Arteaga Edità, revisà i augmentà l’obra de Bowles Introducción a la historia natural y a la Geografía física de España 1782 Fou un dels illustrats més radicals, com es…

Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de crítica…

Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la…

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon ,…

Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i,…

Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán  durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons  La farigola ,  Voreta la mar ,  La barca , Cançó de maig ,  Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser un defensor…

Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant…

Germà de l’historiador i literat Manuel Milà i Fontanals, fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Durant cinc anys 1820-25 assistí a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica El seu estudi romà esdevingué un influent centre de discussió sobre la història i l’estètica de l’art Admirador de l’art italià i de la cultura medieval, quan el 1841 s’installà a Barcelona es dedicà a l’ensenyament…