Resultats de la cerca

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…

Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita…

Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats…

El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades…

Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i també a…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i també a…

Fill d’un funcionari de l’administració local, es traslladà a Pequín a estudiar dret, i es graduà el 1982 El 1976 s’afilià al Partit Comunista Xinès PCX, i del 1978 al 1982 fou president de la federació d’estudiants universitaris Posteriorment, cursà i es diplomà també en economia i ascendí en la jerarquia de les joventuts del partit, en el comitè central de les quals ocupà càrrecs en 1993-98 Secretari del partit de la província de Henan 2002-04 i de la província de Liaoning 2004-07, el 2007 esdevingué membre del comitè central del PCX L’any 2008 fou designat vice primer ministre…

La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…