Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
aïllants cel·lulars
Tecnologia
material cel·lular derivats de polímers, que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C, emprada en…
Marcel Martí i Badenes
Escultura
Escultor.
Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions Resident des del 1979 a Peratallada Baix Empordà, la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines Amb escultures com Ritme i projecció coure, 1961 del…
rem

Rem. A l’esquerra, les vuit modalitats olímpiques; a la dreta, de dalt a baix, dimensions bàsiques d’un camp de regata, parts principals d’un esquif, i tipus de rem per a les modalitats en couple o scull
© Fototeca.cat
Esports nàutics
Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems.
Bé que hom pugui trobar-ne alguns exemples en èpoques anteriors, en la seva forma moderna aquest esport apareix a Anglaterra, potser al segle XVIII El 1811 es disputaren les primeres competicions a Nova York, el 1829 fou disputada la primera edició de la cursa Oxford-Cambridge i el 1834 foren efectuades les primeres proves a Henley El 1892 es creà la Federació Internacional, els campionats d’Europa foren organitzats des del 1893 i el rem fou admès com a prova olímpica el 1900 París La categoria femenina no fou reconeguda fins el 1976, als Jocs Olímpics de Mont-real La competició consisteix a…
altaveu electrodinàmic
Electroacústica
Altaveu basat en l’acció d’un camp magnètic permanent sobre una bobina mòbil, unida a un diafragma capaç de vibrar.
És anomenat també de bobina mòbil Consta essencialment de dues parts una de fixa, anomenada motor , i una de mòbil que és la que produeix el so El motor és constituït fonamentalment per un imant permanent i tres peces metàlliques, la columna polar o pern, l’anell polar i la placa L’imant pot ésser ceràmic Ferroxdure o bé metàllic Alnico El flux d’aquest imant es concentra a l’entreferro, anell circular que queda entre el pern i l’anell polar Dins l’entreferro queda perfectament centrada la bobina mòbil, solidària amb la membrana, i hom assegura que quedi ben centrada mitjançant el centrador…
Aparell digestiu en la vellesa
L’aparell digestiu experimenta modificacions diverses, caracteritzades per una disminució en la producció de secrecions de les glàndules annexes, com també per una restitució alentida de les cèllules mucoses digestives que es deterioren constantment, i una certa incoordinació dels moviments gàstrics i intestinals En definitiva, això fa que la digestió d’alguns aliments sigui més dificultosa i lenta, en especial la d’aliments molt grassos Tanmateix, però, si es proporciona una aportació nutritiva i se segueixen uns hàbits alimentaris apropiats, la vellesa no té per què comportar trastorns…
cop
Indústria tèxtil
Floc de qualsevol fibra tèxtil ja neta i pentinada que antigament era posat a la filosa per filar-lo.
borra
Indústria tèxtil
Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil procedent de les operacions de batanatge, cardatge, pentinament, etc, considerada com a rebuig.
És aprofitada per a filar fils gruixuts, fabricar buates i encoixinar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina