L’aparell digestiu experimenta modificacions diverses, caracteritzades per una disminució en la producció de secrecions de les glàndules annexes, com també per una restitució alentida de les cèl·lules mucoses digestives que es deterioren constantment, i una certa incoordinació dels moviments gàstrics i intestinals. En definitiva, això fa que la digestió d’alguns aliments sigui més dificultosa i lenta, en especial la d’aliments molt grassos. Tanmateix, però, si es proporciona una aportació nutritiva i se segueixen uns hàbits alimentaris apropiats, la vellesa no té per què comportar trastorns digestius. És cert que en molts casos es presenta restrenyiment, la qual cosa pot ésser compensada amb l’aportació de líquids suficient i, en especial, d’aliments rics en fibra vegetal, els residus dels quals estimulen l’activitat intestinal. Però no es pot responsabilitzar a una vellesa normal el fet que es manifestin crisis de restrenyiment insistent o, al contrari, de diarrea; si es presenten episodis d’irregularitat en les deposicions, cal sotmetre’s a una recerca de trastorns responsables, com ara poden ésser els tumors intestinals que, diagnosticats a temps, poden ésser solucionats en molts casos.
Pel que fa als hàbits alimentaris, cal destacar que moltes persones grans que tenen les dents deteriorades i no corregeixen adequadament la maloclusió dental, amb l’ús de pròtesis ben ajustades, solen mastegar malament els aliments, cosa que dificulta encara més el procés digestiu. I si segueixen una alimentació monòtona i inadequada, sens dubte afavoriran encara més l’aparició de trastorns. En aquest sentit, cal tenir en compte que amb l’edat disminueixen tant el sentit de l’olfacte com el del gust —hi ha una considerable reducció del nombre de papil·les gustatives linguals—, i que en molts casos aquesta és una raó suficient perquè la persona gran es mostri inapetent, sense motivar-se per a rebre una alimentació apropiada; la preparació d’àpats saborosos i vistosos no solament li estimularà la gana, sinó que influirà decisivament perquè es produeixi una quantitat superior de secrecions digestives i se’n faciliti la digestió.