Resultats de la cerca

Estudià a l’Escuela Superior de Música de Caracas 1928-34 i exercí com a intèrpret de viola en diferents formacions de la capital El 1939 tornà a San Cristóbal i fou professor de música a l’Escuela de Artes y Oficios Més tard estudià folklore i etnomusicologia a l’Institut de Musicologia de Buenos Aires i al Colegio Libre de Estudios Superiores 1945-47 de la capital argentina Es dedicà a la docència, activitat que realitzà en diferents universitats de l’Amèrica llatina, i formà part, entre altres centres, de l’Institut Nacional de Folklore de Veneçuela -del qual fou director el…

Estudià al Conservatori de Parma, on obtingué els diplomes de piano i composició Fou assistent de R Benaglio a la Scala de Milà del 1963 al 1967, i el 1968 fou reclamat al Teatro Colón de Buenos Aires, on romangué fins el 1971, any que fou nomenat director del cor a la Scala de Milà La temporada 1982-83 fou contractat com a director del cor del Gran Teatre del Liceu, juntament amb Vittorio Sicuri Amb aquesta formació hi estigué fins el 1993, any a partir del qual assumí la direcció coral i orquestral de diverses formacions europees Dirigí orquestres a Parma, Milà, Tòquio, Rio de…

Segon fill de Celedonio Romero , estudià guitarra amb el seu pare, que fou el seu únic mestre Com tota la seva família, feu les primeres aparicions públiques quan era un infant La seva discografia és molt extensa, tant amb el quartet Los Romeros, format amb dos germans, Celín i Ángel, i el seu pare, com en solitari Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo, amb l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i ha collaborat també amb altres formacions, com I Musici i les orquestres simfòniques de Boston, Cleveland, Chicago i Filadèlfia als EUA A Europa ha estat convidat als…

Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les…

Era fill del violinista i director E Goossens Fou alumne de W Malsch al Royal College of Music En acabar els seus estudis, ingressà a l’Orquestra del Queen’s Hall 1914-24 i posteriorment fou membre d’altres formacions, com l’Orquestra del Covent Garden, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres Revitalitzà l’ensenyament de l’oboè al Regne Unit i encarregà obres per a aquest instrument a alguns dels compositors britànics més famosos del seu temps, com A Bax, A Bliss, EB Britten i R Vaughan Williams Fou professor de la Royal Academy of Music i del Royal…

La principal formació fou, però, la berlinesa, en la qual Joseph Joachim 1869-1907 fou el primer violí Ernst Schiever 1869-70, Heinrich de Ahna 1871-92, Johann Kruse 1892-97 i Karol Halir 1897-1907 ocuparen successivament el lloc de segon violí Heinrich de Ahna 1869-70, Eduard Rappoldi 1871-77, Emmanuel Wirth 1877-1906 i Karl Klinger 1906-07, el de viola, i Wilhelm Müller 1869-79 i Robert Hausmann 1879-1907, el de violoncel Amb totes quatre formacions, Joachim interpretà, en diverses ocasions, la integral dels quartets de L van Beethoven Així mateix, estrenà obres de J Brahms, L…

Fundat el 1893 per Lucien Capet, fou famós per les seves interpretacions dels quartets de L van Beethoven Ha estat integrat per Lucien Capet 1893-1928, primer violí Giron 1893-99, Firmin Touche 1903, André Touret 1903-09 i Maurice Hewitt 1909-28, segon violí Henri Casadesus 1893-99, 1903-05 i 1909-14, Édouard Nadaud 1903, Louis Bailly 1906-09 i Henri Benoit 1918-28, viola, i Charles-Joseph Furet 1893-99, Cros Saint-Ange 1903, Louis Hasselmans 1903-09, Marcel Casadesus 1909-14 i Camille Delobelle 1918-28, violoncel De fet, Lucien Capet creà cinc formacions diferents amb aquest nom…

Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posterioment -entre el 1956 i el 1960- amplià la seva formació a l’Acadèmia Janacék de Praga Durant quatre anys, fins el 1967, estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moràvia El 1965 guanyà el Concurs Internacional de Besançon, i un any després, el Concurs d’Interpretació Mitropoulos de Nova York Establert a Suïssa des del 1968, ha dirigit diverses formacions, com les orquestres de les ràdios de Colònia 1970-74 i de Hannover 1979-83, l’Orquestra Simfònica de Milwakee 1983-86, l’Orquestra Simfònica de Sydney 1986-89, l’…

Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions del gran…