Resultats de la cerca
Es mostren 5758 resultats
conducte cístic
Anatomia
Via biliar que s’estén de la bufeta de la bilis a l’extremitat inferior del conducte hepàtic.
Els conductes cístic i hepàtic s’uneixen i formen el conducte colèdoc, que va a parar al duodè
àncora de Marrel-Risbec
Transports
Àncora sense cep, d’acer dolç i ungles molt amples.
Els braços formen un angle agut amb la canya i poden girar uns 50° a banda i banda
microcist
Biologia
Cèl·lula vegetativa, resistent, petita i rodona, amb parets cel·lulars molt gruixudes.
Els microcists s’associen mitjançant un llim viscós i formen eixams anomenats cossos fructífers Són típics dels mixobacterials
illes Babuyan
Arxipèlag
Arxipèlag de les Filipines format per cinc illes volcàniques (1 440 km2), situades a l’estret de Luzon.
Formen part de la província de Cagayan Els recursos econòmics són l’agricultura, la ramaderia i la pesca
amilodextrina
Bioquímica
Nom genèric de les dextrines obtingudes per hidròlisi del midó, que donen coloració roja violada amb el iode, anomenades també midó soluble
.
Formen pólvores blanques, emprades com a indicador en iodometria i per a determinar el poder diastàtic del malt
carcinoma
Patologia humana
Tumor epitelial maligne amb tendència a infiltrar els teixits veïns i a donar metàstasis per via limfàtica o sanguínia.
Pot afectar qualsevol òrgan del cos Si les cèllules epitelials on s’origina formen glàndules, s’anomena adenocarcinoma
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
estofat
Zoologia
Gènere de tunicats de la subclasse dels flebobranquis, de la família dels ciònids, que atenyen de 3 a 5 cm, tenen tòrax i abdomen i van proveïts d’uns 24 tentacles, aproximadament.
Els individus són transparents i formen colònies L’espècie Diazona violacea és molt corrent als litorals dels països catalans
catafil·le
Botànica
Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
Els catafilles recobreixen els borrons i formen els bulbs en aquest darrer cas van carregats amb materials de reserva