Resultats de la cerca
Es mostren 1103 resultats
Maribel Verdú

Maribel Verdú
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l'actriu cinematogràfica castellana María Isabel Verdú Rollán.
Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque 1992, de…
Magí Albert Cassanyes i Mestre
Art
Literatura catalana
Crític d’art i assagista.
Vida i obra Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya per Sade, Nietzsche i Freud Oposava a l’ homo fabe r el profètic homo divinians Collaborà a El Camí 1918, Terramar 1919-20, de Sitges, Monitor 1921-23, L’Amic de les Arts especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’agost de 1927,…
,
El Pardo
Barri
Barri de Madrid, antic municipi incorporat a la ciutat el 1951.
Lloc de caceres reials, hi fou construït un primer palau el 1405 Entre el 1547 i el 1558 hi fou edificat el palau actual, restaurat després d’un incendi el 1614 i reformat definitivament el 1772 És un edifici de planta rectangular amb torres als angles i tres patis interiors Residència de Francisco Franco 1939-75, a l’actual barri homònim cresqué la zona residencial de Mingorrubio per a la seva guàrdia personal L’octubre del 2019 foren traslladades al cementiri de Mingorrubio les despulles del dictador, procedents del Valle de los Caídos Actualment el palau és un museu i també…
Enderroc d’un monòlit franquista a Gandesa
Comença l’enderroc del monòlit franquista del coll del Moro, a Gandesa Terra Alta Tot i que al maig del 2016 la Diputació de Tarragona, que n’és la propietària, aprovà l’enderroc i al novembre la Generalitat hi donà el vistiplau, ha hagut de passar un any fins que no s’ha fet efectiu El monòlit va ser erigit el 1953 en commemoració dels quinze anys de la batalla de l’Ebre, en el mateix lloc on el general Franco dirigí l’ofensiva de l’exèrcit dels revoltats Després de la dictadura, va ser un punt de trobada de franquistes i, alhora, objecte d’atacs vandàlics
Anonymous ataca webs de l’Estat i espanyolistes
Ciberactivistes de la xarxa de hackers Anonymous llancen atacs massius coordinats sota la denominació #opCatalunya contra pàgines web de l’Estat, entre les quals, les de la Guàrdia Civil, ministeris, el Tribunal Constitucional, així com també del PP, la Fundació Francisco Franco i la Banca March, que bloquegen durant gairebé un dia L’endemà ataquen els webs del Centre Nacional d’Intelligència espanyol, l’agència espanyola de turisme Turespaña i es difonen adreces del Govern Entre els missatges que acompanyen els atacs hi ha la reivindicació de llibertat per als líders d’Òmnium Cultural i l’…
el Somorrostro
Geografia històrica
Barri
Antic barri de barraques situat a la platja de Barcelona, entre la Barceloneta i el Poblenou.
Les barraques començaren a aixecar-se des del final del segle XIX, i en el moment de la seva desaparició, propiciada l’any 1966 per unes maniobres navals que havia de presenciar el general Franco, n'hi havia unes sis-centes i hi residia una població majoritàriament gitana de més de mil cinc-centes persones, les quals foren traslladades a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona recuperà la denominació del Somorrostro per a designar el tram de platja on se situava l’antic barri, entre els…
Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia
Pintura
Pintor.
Format a Ginebra, Munic i la Llotja de Barcelona Fou deixeble de Fèlix Mestres Exposà per primera vegada el 1918, i més tard en certàmens de Madrid, Pittsburgh i Toronto Residí un quant temps a San Francisco de Califòrnia, Bogotà i Medellín Especialitzat en el retrat acadèmic, tenen més interès, tanmateix, els seus interiors amb figura, sovint al contrallum S'autosituà en una escola catalano-valenciana Pintà el mural La boda dels reis Catòlics 1927 a la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat El 1939 la diputació de Barcelona li encarregà el retrat del general Franco Fou acadèmic de…
Jacint Reventós i Bordoy
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939 tornà a…
Ana Mariscal
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és coneguda Ana María Rodríguez Arroyo Mariscal, actriu de teatre i cinema espanyola.
Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la Medalla de…
Titanic

Vista del Titanic
National Museums Northern Ireland
Història
Transatlàntic britànic de 46.000 t, el més gran i luxós de la seva època (1911).
Malgrat ésser considerat insubmergible, en el curs del trajecte Southampton Gran Bretanya - Nova York, el seu primer viatge, topà contra un iceberg a uns 650 km al S de l’illa de Terranova i s’enfonsà la nit del 14 al 15 d’abril de 1912 En resultaren més de 1515 víctimes d’un total de 2224 passatgers Com a conseqüència, se celebraren les conferències navals internacionals del 1913 i del 1929 i s’establiren normes de seguretat naval El 1985, les restes del Titanic foren descobertes a més de 5000 m de profunditat gràcies a la utilització dels batiscafs i submarins telecomandats d’un projecte d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina