Resultats de la cerca

Afiliat al PSOE, creà l’Escuela Nueva, i el 1921 fou un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Español S'exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera, i en tornar de l’exili fou inspector general de l’ensenyament Anà a França el 1939 És autor de Notas sobre el movimiento obrero español 1916, Don Ramón de la Sagra, reformador social 1924 i L’Espagne des Lumières au Romantisme 1963

Fou un dels fundadors del neorealisme A més dels seus Poemas complejos 1958, cal destacar els volums de contes Aldeia nova 1942, O Fogo e as cinzas 1951, Um anjo no trapézio 1968 i Tempo de solidão 1973, i les novelles Cerromaior 1943 i Seara de vento 1958, sobre la vida dels camperols pobres de l’Alentejo, la darrera amb successives edicions i adaptacions al teatre i al cinema

Digestòleg, deixeble de Gallart i d’August Pi-Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya 1920, redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica” Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller Tornà a Barcelona el 1947

Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament

Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua Escriví les vides d’Estanislau de Kostka 1715, de Lluís Gonzaga 1726 i del pare Dionís Rickel 1738, la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada 1741, Los varones ilustres de la Compañía 1734, una Historia de la Academia i diverses obres científiques

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

Fou catedràtic de mineralogia i zoologia a la facultat de farmàcia de Barcelona 1898-1904 i més tard a la de Madrid, on ocupà la càtedra de botànica Durant la seva etapa barcelonina fou un dels fundadors de la secció catalana de la Sociedad Española de Historia Natural 1901 i regidor republicà 1903-04 a l’ajuntament de la ciutat És pare del també botànic  Salvador Rivas Goday  

Fou un dels fundadors del Mercure de France Autor d’estil sec i punyent, amb un humor sovint cru i realista, escriví nombroses obres, entre elles Poil de carotte 1894, Histoires naturelles 1896, La maîtresse 1896 i Ragotte 1898 Escriví també peces teatrals de notable èxit, com Le plaisir de rompre 1897, La bigote 1909, algunes inspirades en les novelles, com Poil de carotte 1900 i Monsieur Vernet 1903

Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953

Es destacà com a meteoròleg publicà les seves observacions sobre Menorca el 1886 a la Revista de Menorca , des del 1888 fins al 1928 La seva collaboració s’estengué a diferents centres espanyols i estrangers i al Servei Meteorològic de Catalunya També fou un notable ornitòleg i reuní una collecció d’ocells de Menorca que es conserva a l’Ateneu de Maó, del qual fou un dels fundadors