Resultats de la cerca

És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller…

Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna…

Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar cap a Tours…

Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell Poc abans del 1199 succeí el seu pare en els vescomtats Preveient que Ermengol VIII d’Urgell moriria sense descendència masculina, intentà d’assegurar-se l’ajut del rei Pere el Catòlic per tal d’ésser reconegut successor en el comtat Ermengol assolí de fer canviar de parer el rei i aquest prometé de protegir els drets de la seva muller Elvira de Lara i de la seva filla Aurembiaix Mort el comte Ermengol 1208, Guerau de Cabrera envaí els seus dominis, però, batut per les hosts reials, hagué de retre's al castell de Llorenç 1211 i fou…

Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i aconseguí de…

El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell

Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana” Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden març de 1793, la retirada de Bèlgica i la…

El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir  822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir  828-844  Ṭāhir ibn Ṭalḥa  844-862  Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa  862-873