Resultats de la cerca

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any

Filla de l’elector Ernest August I de Hannover i de la princesa Sofia del Palatinat Fou casada el 1684 amb el fill hereu de l’elector Frederic Guillem I de Brandenburg, que el 1688 esdevingué elector Frederic III de Brandenburg i el 1701 rei Frederic I a Prússia Igual que la seva mare, fou una de les dones més cultes de la seva època Protegí Leibniz i estimulà el seu marit perquè fundés l’acadèmia de ciències de Berlín 1700

Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara

Emprà el nom artístic Paquita Ferrándiz Debutà a set anys amb La glòria , de Ramon Garriga El 1931 passà a la companyia Vila-Daví Estrenà obres de Sagarra El prestigi dels morts , 1946 L’hereu i la forastera , 1949 i intervingué en reposicions, com la de La filla del mar 1971 i Terra Baixa 1976, de Guimerà, i El cafè de la Marina 1983, de JM de Sagarra L’any 1981 rebé el premi Ciutat de Barcelona És germana del dibuixant Joan Ferrándiz

Lluità contra els turcs 1688-1689 Governador dels Països Baixos 1691-99, fundà la Reial Companyia dels Països Baixos 1698 per al comerç amb les Índies i Àfrica Després de la mort del seu fill Josep Ferran 1699, designat hereu de Carles II d’Espanya, s’alià amb Lluís XIV de França en la guerra de Successió Desposseït dels seus estats a causa de la derrota de Blenheim 1704, els recobrà gràcies als tractats de Rastadt 1714 i Baden 1715

Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur

Genealogista Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà 1599, senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava Fou majordom del rei Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà

Estudià piano amb Tomàs Buxó a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera i Joan Manén El 1931 fundà l’Institut d’Estudis Musicals i el 1934 fou nomenat professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Hereu dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme, compaginà la composició amb la musicografia i fou redactor de la revista "Vibracions" De la seva producció sobresurten les canzonette per a orquestra i el Quartet de corda en do 1935

Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán