Resultats de la cerca

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880

Rector del gimnàs de la seva ciutat, fou un reformador de l’ensenyament i un dels pedagogs més coneguts del seu temps La seva obra, situada entre el barroc i els primers moments de la Illustració, és de caràcter didàctic es destaquen sobretot més de 50 drames per a teatre escolar, amb temes històrics, bíblics, etc, i quatre novelles de sàtira moral, adreçada a aconseguir una formació integral Conreà també la poesia lírica i la narració breu L’edició de les seves obres completes començà el 1971

El 1804 anà a Rússia i hi exercí de professor des del 1816 a Peterburg fins que el 1824 s’installà a Berlín, on escriví més d’un centenar d’obres per al Königlisches Theater majoritàriament drames històrics, i algunes de dedicades a la dinastia Hohenstaufen Reuní la seva producció literària en vint volums, sota els títols de Dramatische Werke komischer Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere còmic’, 4 volums, 1829-35 i Dramatische Werke ernster Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere seriós’, 16 volums, 1835-43

Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905

Fou prestidigitador abans de dedicar-se al cinema Descobrí molts trucs cinematogràfics sobre els quals després basà la seva obra, plena de fantasia Realitzà més de 4 000 pellícules, d’una durada d’entre 1 i 15 minuts, on presentava jocs de màgia, viatges extraordinaris, contes fantàstics, esdeveniments històrics, tot allò que podia fer meravellar el públic Entre els seus films cal destacar Le voyage dans la Lune 1902, Le royaume des fées 1903, Le voyage à travers l’impossible 1904, À la conquête du Pôle 1912

Protagonista directe dels esdeveniments dramàtics del seu país, sol relacionar el seu comportament i el dels seus personatges amb els fets i processos històrics La seva producció en prosa comprèn novelles politicosocials i autobiogràfiques, així com relats de temes turístics, naturalistes i cinegètics En destaquen les obres Wrzesień ‘Setembre’, 1952, Rozstaje ‘Encreuaments’, 1954, Pasierbowie ‘Els fillastres’, 1963, Pół wieku ‘Mig segle’, 1961-65, Boldyn 1969, Z wędką przez trzy kontynenty ‘A través de tres continents amb una canya de pescar’, 1971 i Akropol ‘Acròpolis’, 1975

Exercí com a historiador Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent del’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista “Scherzando” 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La últimaguerra carlista en Gerona y su provincia 1956

Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstallació dels grups marginals i per la rehabilitació urbanística i arquitectònica posteriorment s’hi installen grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta Aquest procés es dona també en àrees deshabitades obsoletes, del tipus industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres

Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis…