Resultats de la cerca

Ha estat explicada diversament al llarg de la història Hi ha tota una concepció còsmica, amb fonaments en l’estoicisme i en el neoplatonisme, que considera la simpatia com el llaç d’unió de tots els elements del cosmos En aquesta línia, els filòsofs romàntics alemanys de la natura, sobretot KReinhardt i ASchopenhauer, l’han considerada com el sentiment que manifesta la unitat vital de cadascú amb tota la realitat En oposició a aquesta, hi ha diverses interpretacions humanes i morals Els filòsofs anglesos de la teoria del sentit moral ASmith, FHutcheson, etc basen l’acte moral en…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i…

Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson  Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fallen Idol 1948, de Carol Reed  Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret  Marguerite…

Professor emèrit d’antropologia i ciències socials a la Universitat de Chicago i membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències Fou un dels antropòlegs més famosos i influents dels darrers decennis Realitzà diversos treballs de camp a la zona d’Oceania, de la qual era especialista La seva obra s’anà adequant a les diverses teories que han marcat el pas de l’antropologia nord-americana i mundial dels darrers trenta anys Començà la seva trajectòria com un dels adalils del neoevolucionisme, juntament amb Elman R Service, però modificà el seu rerefons teòric fins a apropar-lo a les postures de…

Estudià percussió a la Royal Academy of Music Fundador i director de la Liverpool Sinfonia 1970-72, director assistent de la BBC Scottish Orchestra i de la Royal Liverpool Philarmonic Orchestra 1977-80, el 1979 debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Los Angeles i en 1980-88 assumí la titularitat de la Simfònica de Birmingham Debutà al Covent Garden el 1990, el 1993, a Salzburg i el 1987 a l’ Orquestra Filharmònica de Berlín El 1999 els músics d’aquesta formació el designaren director artístic per a la temporada 2002-03 en substitució de Claudio Abbado Romangué com a titular fins el…

Descobert el 1990 pel baríton Arturo Nieto, es formà al Conservatorio Nacional, i posteriorment amplià estudis a l’Òpera de San Francisco sota la direcció de Joan Sutherland 1998 i a l’Òpera de Pittsburgh L’any següent tingué lloc el seu debut internacional en el paper de Des Grieux de Manon , de Jules Massenet, actuació que li obrí les portes dels grans teatres d’òpera d’arreu del món Han estat especialment celebrades les interpretacions que ha dut a terme amb la soprano russa Anna Nebretko en el paper de Nemorino a L’elisir d’amore , de Donizetti, a la Wiener Staatsoper, i com…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…

Fou deixebla de R Henderson, A Redshaw, H Oppenheim i P Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah , de GF Händel Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de JS Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de GF Händel, WA Mozart, L van Beethoven, F Mendelssohn i B Britten Sobresurten també les seves interpretacions de l’obra de…