Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Aimé-Jules Dalou
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de FDuret i de JB Carpeaux A Londres, expatriat després de la Comuna, realitzà terracotes d’estil naturalista, en les quals representà la seva dona Dona nua llegint , 1878, Louvre, però s’academitzà quan, de retorn a França 1879, executà comandes oficials que constitueixen mostres de la seva obra decorativa i de preocupació social El triomf de la República 1879-99, Place de la Nation, París, Monument a EDelacroix 1890, jardí del Luxemburg, estudis de treballadors 1897, Petit Palais, París, destinats al seu inacabat Monument als Treballadors
Joan Fluvià i Mas
Pintura
Pintor.
Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria
Jordi Gabarró i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana
casell
Jardineria
Cadascun dels espais poc o molt quadrats d’un jardí on hi ha herbes i flors plantades.
exedra
Arquitectura
Absis amb columnes, més o menys obert o descobert, d’una gran sala o d’un jardí.
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
la Guineueta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de can Guineueta
.
Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva 500/600 h/ha, malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva 200 h/ha Dins el barri hi ha el parc de la o de Can Guineueta 1968 Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella , conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys quaranta, que foren expropiades durant els anys setanta per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles
Centre de Documentació Musical de Catalunya
Música
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 1983 amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.
Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005
Cambridge
Ciutat
Capital del comtat de Cambridgeshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Cam.
És seu de la important Cambridge University, i la vida universitària condiciona l’aspecte físic i en general la vida de la ciutat Té nombrosos jardins i parcs destaca el Jardí Botànic i els principals edificis corresponen als collegis el King's College, amb una notable església del 1446, el Corpus Christi College s XV, l’edifici del senat universitari 1772, etc Formada al voltant d’una fortalesa s XI que guardava el pont sobre el Cam, obtingué carta de poblament el 1201, amb el títol de borough En foren importants les fires agrícoles Ha estat coneguda amb la forma llatinitzada…
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina