Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha…
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Mot provinent d’una llengua indígena americana, introduït en una altra llengua no americana.
L’arauac, el carib, el nàhuatl i el quítxua són les llengües prehispàniques que, a través del castellà, han fornit més mots a les llengües europees occidentals Els americanismes del català a vegades coincideixen gràficament amb el castellà l’única diferència és l’articulació vocàlica hamaca , caoba , petaca d’altres, l’adaptació al sistema fonètic català és més important huracà , cacic , lloro , etc, especialment si es tracta de mots populars, car aleshores proliferen els variants dialectals tomàquet, tomàtec, tomata, -aca, àtiga, domàtiga xocolata, xicolata, -e, -i, xocolat enagües…
Pere Vesa i Fillart
Lingüística i sociolingüística
Professor i orientalista.
Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fou catedràtic d’història crítica de literatura espanyola i de llengües orientals a la Universitat de l’Havana, on també ensenyà àrab, grec i sànscrit Amb remarcables coneixements d’altres llengües com l’hebreu, el caldeu i el siríac, a més de filòsof i literat, fou un reconegut estudiós Arran del moviment independentista cubà, fou comandant dels voluntaris espanyols contra aquesta obtingué diverses condecoracions, especialment en l’acció de Jaruco, amb el seu germà Antoni Vesa i Fillart, metge amb el grau de coronel El 1898…
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per…
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social,…
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i…
annamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua monosil·làbica de sis tons parlada a gairebé la totalitat del territori del Vietnam per uns 38 milions de persones.
És la llengua més important del grup de llengües viet-muong, branca de la subfamília monkhmer de la família de llengües austroasiàtiques Els seus nombrosos dialectes difereixen entre si relativament poc La llengua ha estat molt influïda pel thai i, també, pel xinès, especialment en el vocabulari La influència de la llengua xinesa és deguda tant a les primeres migracions de Fujian, Zhejiang i Canton del s V al II aC com al fet d’haver estat el xinès la llengua de cultura del Vietnam fins a la fi del s XVI L’època posterior conegué la coexistència, com a llengua de cultura, del sinovietnamita…
búlgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava meridional, parlada per més de vuit milions de persones a Bulgària, Sèrbia, una part de Grècia, Romania, Moldàvia i Ucraïna.
Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit…
Veikko Väänänen
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, romanista i llatinista finlandès.
Catedràtic de la Universitat de Hèlsinki 1951-72, fou director de l’Institutum Romanum Finlandiae i professor a les universitats d’Estrasburg i Louisiana Els temes de les seves recerques foren el llatí vulgar, la protohistòria de les llengües romàniques i el llenguatge epigràfic De la seva nombrosa obra cal destacar l' Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini 1965, els estudis sobre Gautier de Coinci 1945 i 1951 i els treballs de sintaxi comparada del llatí i les llengües romàniques Com a epigrafista dirigí la publicació dels grafits del Palati 1966 i…
Francesc Cambouliu
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura.
Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina