Resultats de la cerca

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…

Filla de Joan d’Aragó futur Joan II i de Blanca I de Navarra Es casà 1440 amb Enric de Castella futur Enric IV, però al cap d’uns quants anys 1453, a petició d’Enric, el matrimoni fou anullat Addicta al seu germà Carles de Viana, llur pare els desposseí 1455 de l’herència materna en benefici de llur germana menor Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix en virtut de la concòrdia de Barcelona 1460 entre Joan II i Carles de Viana, Blanca restà com a ostatge del seu pare, que evità així que fos presa com a bandera de la causa beaumontesa, i la lliurà al comte de Foix restà captiva…

Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què destaca la…

Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el correu creuà…

Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…

El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste  i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot lligam amb el…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial Dopesa, que…

Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, on fou protector del novellista Masuccio Salernitano A la mort del rei 1458, seguí el partit de Joan d’Anjou, que pretenia el tron de Nàpols fracassat l’intent 1462, es posà al servei de Lluís XI de França Amb forces franceses, participà com a capità en la guerra civil catalana i collaborà a la derrota de Joan II a Peralada 1472 El 1475, del Rosselló estant, bescanvià lletres de batalla amb Giulio da Pisa, cap de les forces napolitanes que sostenien el partit de Joan II Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità…

Les manifestacions de protesta contra la pujada del preu del pa, registrades en diverses ciutats del país al desembre, van afeblir el president Umar al-Baixir, criticat pel principal dirigent opositor, al-Sadiq al-Mahdí, per haver utilitzat l’exèrcit en la repressió de les protestes L’oposició va denunciar més de vint morts en l’anomenada “revolta del pa”, un producte fonamental en la dieta sudanesa que va triplicar el seu preu Per a fer front a la greu crisi econòmica, amb una devaluació de la lliura i una inflació de més del 70%, Al-Baixir va canviar tot el Govern al setembre Malgrat la…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…