Resultats de la cerca
Es mostren 30604 resultats
escòmbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis, de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, fusiforme, amb el peduncle caudal molt estret i carenat als costats i el musell punxegut.
Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits
cranc verd

Cranc verd
George Chernilevsky (CC0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües salabroses de les desembocadures dels rius, a les aigües pol·luïdes dels ports i a les llacunes litorals.
És un animal molt predatori que pot arribar a menjar-se els seus congèneres És comestible, però de tast poc delicat Tanmateix, en algunes regions de la península Ibèrica és força apreciat
dot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 m de longitud i pesar 50 kg.
Té un color castany rogenc o gris blavós a la part superior els flancs són del mateix to, però amb taques clares irregulars, i les parts inferiors, blanques, i les aletes són d’un negre blavós Es distingeix d’altres serrànids pel volum i per una cresta horitzontal molt desenvolupada a l’opercle De carn molt apreciada, és pescat amb arts de ròssec Propi de la Mediterrània i de l’Atlàntic, hom el troba també a l’Índic i al Pacífic
Ramon Nonat
Història
Personatge d’historicitat dubtosa, molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.
Hauria nascut al Portell Segarra al final del segle XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346 La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l’advocació tradicional de patró de les parteres Molt jove s’hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat Se’l representa vestit de…
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten a l’Amèrica…
pseudomonadàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals que agrupa formes allargades, rectes, rarament cocoides, mòbils per flagels polars, de creixement molt ràpid.
Són oxidatives, bé que n'hi ha de fermentatives, i tenen una distribució molt àmplia Algunes són cromogèniques Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa , que origina un pus blau bacil piociànic, Phythomonas i Xanthomonas , que són sapròfrits dels vegetals, Protaminobacter, Mycoplana , etc
bombó
Pastisseria
Dolç petit, de formes molt diverses, de xocolata, a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.
La seva elaboració, inicialment artesanal, sol ésser actualment molt automatitzada Hom treballa mecànicament de primer la xocolata fosa entre 40 i 50°C o una barreja de xocolata fosa i de xarop de sucre aromatitzat, i efectua després el farciment, si és el cas
negrítid | negrítida
Antropologia
Individu de la raça del tronc melanoderm, braquicèfala, amb el cabell cresp, la cara rodona a penes prògnata, el nas camús i els llavis força grossos o molt.
Els negrítids són d’escassa estatura i representen un residu racial molt antic De vegades hom els relaciona amb els pigmeus africans, però, excepte en l’estatura, hi tenen molt poques semblances Són tres grups principals els negrítids de les illes Andamān andamanès els tipus més purs de la raça, els semang i els que ocupen les muntanyes de Filipines, essencialment el centre de Luzón
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…
pesta

Vue du Cours pendant la peste de 1720, oli sobre tela de Michel Serre (1721)
(CC0)
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmet per puces que parasiten petits mamífers (molt especialment rates).
La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina