Resultats de la cerca

Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol

Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà

El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Els sis llibres πρὸς μαθηματικούς 'Contra els matemàtics' combaten els gramàtics, retòrics, geòmetres, aritmètics, astròlegs i músics, i en els cinc llibres πρὸς δογματικούς 'Contra els dogmàtics' atacà els filòsofs que acceptaven algunes doctrines com a justes, en contra de la doctrina escèptica de l’abstenció de judici Els tres llibres Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις 'Esbòs de l'escepticisme' constitueixen un compendi de la filosofia de Pirró Les altres tres obres presenten una crítica a diversos sistemes filosòfics Tot i la manca d’originalitat, Sext Empíric és una valuosa font d’…

Fill de família siriana, fou un dels primers ídols dels adolescents de la seva època A catorze anys va compondre la balada Diana , que dos anys després enregistrà, sota la producció de Don Costa, i que el feu mundialment famós Després d’una primera època com a cantant de balades romàntiques, escriví peces per a músics com Buddy Holly o Tom Jones, i convertí el tema francès Comme d’habitude en el My Way que Frank Sinatra popularitzà També destacà com a actor a The Longest Day 1962, i es dedicà als negocis discogràfics

Simultaniejà els estudis universitaris amb els de percussió i el 1970 obtingué un primer premi al Conservatori de París El 1972 aconseguí un altre primer premi al Concurs de joves directors d’orquestra de Besançon Aviat fou cridat a dirigir diverses formacions orquestrals, especialment dedicades a la difusió de la música contemporània, com L’Itineraire, 2e2m o InterContemporain Entre el 1976 i el 1982 fou director associat de l’Orquestra Filharmònica de Lorena El 1982 fou nomenat director de l’Orquestra d’Ile-de-France Ha estrenat nombroses composicions de músics del segle XX

En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà intensament a gravar…

Germà dels també destacats músics de jazz Thad Jones trompeta i Elvin Jones bateria, cresqué en un ambient musical Estudià piano i de molt jove començà a tocar en bandes locals de Michigan, on la seva família s’havia traslladat Influït en un principi per Earl Hines , Art Tatum i Fats Waller , el 1944 es traslladà a Nova York per treballar amb Hot Lips Page, on entrà en contacte amb el moviment renovador del be-bop   amb John Kirby, Howard McGhee, Coleman Hawkins, entre d’altres, estil del qual esdevindria amb els anys un dels representants més prototípics, i amb els líders del…