Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
ritina de Steller
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirènids, de la família dels dugòngids, actualment extingit, d’uns 7-8 m de llargada i 6 m de circumferència en el lloc més ample, desproveït de dents.
Fou descobert el 1742 en una àrea molt limitada de la mar de Bering
sitatunga
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, amb una alçada d’un metre aproximadament, notable per les seves peülles allargades, aptes per al desplaçament sobre un sòl tou i pantanós.
Propi de l’Àfrica Central, habita a la conca del riu Níger, a la part alta dels rius Congo i Zambezi, a les regions pròximes al llac Victòria i al Sudan meridional
alpaca
Mastologia
Mamífer de la família dels camèlids, propi del Perú, on viu en domesticitat, molt semblant a la llama, però més petit i de llana més llarga i fina, molt apreciada a la indústria tèxtil.
orango
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 80 cm fins a la creu, que és de color blanc groguenc amb algunes taques fosques al cap i a les potes.
El mascle té dues banyes en forma de lira que atenyen 70 cm Habiten en grups reduïts al Tibet, entre els 4 000 i els 6 000 m
llop
Canis lupus ssp. lupus
Malene Thyssen (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de cos àgil i musculós, que ateny 1-1,4 m de llargària, 70-80 cm d’alçària i 30-40 cm de cua.
Té el musell allargat, les orelles grosses i erectes i les potes llargues i robustes, amb quatre dits armats de poderoses ungles El pelatge és fosc al dors i a les parts superiors del cap, i de gris a lleonat als costats Habita en tota mena d’hàbitats, al pla i a la muntanya, excepte en terrenys molt àrids o pantanosos És carnívor, però també menja carronyes, bulbs i tubercles Caminador infatigable, fa constantment llargues distàncies i emet un udol característic De costums generalment nocturns, els llops viuen en grups familiars jeràrquics, excepte durant l’època de reproducció i d’…
nilgau
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 140 cm fins a la creu; té blancs la barbeta, els llavis, la gola, la regió abdominal i dues franges damunt les peülles.
El mascle és d’un color gris de pissarra brillant, i la femella, d’un falb clar És gregari, i habita en indrets de vegetació herbàcia i en boscs clars de l’Índia peninsular
vicunya
Mastologia
Mamífer del subordre del tilòpodes, de la família dels camèlids, d’una alçada semblant al llama, també amb el cos cobert de llana, sense gep, amb les orelles llargues i dretes i la cua curta.
Estès per la zona andina, en altituds compreses des de 3 000 m fins a més de 5 000 m, no ha arribat mai a ésser domesticada, i actualment és protegida, perquè ha estat molt perseguida, especialment per a l’aprofitament de la llana