Resultats de la cerca

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret

Jesuïta el 1687, fou ordenat de sacerdot 1700 Des del 1702 es dedicà a la redacció dels Acta Sanctorum , obra de la qual esdevingué director el 1723 Mantingué una activa i erudita correspondència amb el lullista mallorquí Jaume Costurer publicada el 1915 De la seva producció cal destacar els Acta beati Raymundi Lullii 1707 destinats als Acta Sanctorum , els Tractatus praeliminares de patriarchis alexandrinis 1707 i sobretot el Martyrologium Usuardi monachi 1715-17

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

Era presidit per Josep Puche i Álvarez i n'era secretari general Carles Salvador i Gimeno Constava de les seccions historicoarqueològica, filològica, d’estudis econòmics i de ciències i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencià Mantingué relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans Molt condicionades les seves activitats per la guerra civil, desaparegué el 1939

Fruit de la unió de diversos grups nacionalistes palestins, abraçà el marxisme Hostil a Israel, als països proisraelians i als estats àrabs conservadors, ha fet atemptats a Israel i a Europa i ha tingut diverses escissions Aliat amb Al-Fatah , 1973, des de la meitat dels anys setanta perdé protagonisme Mantingué una posició ambigua en la crisi interna de l’OAP del 1982, i és contrari als acords entre Israel i l’OAP del 1993

Fou president del Club Ciclista Tarragona 1963-76 Sota el seu mandat, el club organitzà diverses curses prèvies als Jocs Olímpics de Tòquio 1964, dins la Setmana de la Joventut El 1965 creà el premi San Fernando i el Trofeu Boscos per a categoria juvenil També creà el Trofeu Ciutat de Tarragona, el Trofeu Magrinyà i el Gran Premi Santa Tecla, i mantingué la disputa del Trofeu Cases Comercials Reforçà l’equip de competició

Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1975-83 i durant el seu mandat l’equip ascendí a segona divisió la temporada 1976-77 i s’hi mantingué fins la 1982-83 Anteriorment havia estat membre de la junta D’altra banda, fou membre fundador i president del Panathlon Club Sabadell 1977-90 També fou president del Club Nàutic Palamós i dirigí la junta gestora accidental de la Joventut Atlètica Sabadell 1979-80

Fill de Guillem i net de Ramon Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebellió Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia 1356, el càrrec de capità de guerra de Sciacca 1358 i la baronia de Chiusa…

Graduat en història al College of William and Mary of Virginia 1965 i a la Universitat d’Indiana 1966, el 1974 es doctorà en història de Rússia i de l’URSS a la Universitat de Georgetown Durant la seva etapa d’estudiant 1966 s’incorporà a la Central Intelligence Agency CIA, on treballà com a analista durant més de vint-i-cinc anys i del qual fou sotsdirector de 1982 a 1986 El 1987 el president Ronald Reagan el proposà com a director de la institució, però arran d’una investigació del Congrés en l’afer Iran-Contra popularment conegut com a ‘Irangate’, retirà la candidatura El 1991 li fou…