Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
La fam
Literatura catalana
Obra de teatre de Joan Oliver estrenada i publicada l’any 1938.
Desenvolupament enciclopèdic Tracta el tema de la revolució social i de les conseqüències que comporta aquest procés a nivell humà, sense estalviar identificacions directes amb el context contemporani de la guerra i dels anys immediatament anteriors Dividida en sis episodis que són sis etapes del canvi polític, l’obra comença mostrant la situació social prèvia mitjançant les opinions de↑ Samsó , un home de carrer de caràcter primari, comparades amb les de la seva contrafigura Nel, paradigma del marxista ortodox i cap d’una organització política, i amb les de la seva muller Lupa,…
superestructura
Economia
Filosofia
En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta
Círculos Obreros Comunistas
Partit polític
Organització de classe marxista leninis-ta influenciada pel maoisme, fundada el 1971 per militants obrers procedents dels Círculos de Formación de Cuadros.
Potencià les Plataformas de Comissions Obreres d’Empreses del Vallès i les Plataformas Anticapitalistas de Barcelona El 1974 es convertí en Organización de Izquierda Comunista de España , en unir-se amb els Núcleos Obreros Comunistas bascos Publicacions Vallés Obrero , Izquierda Comunista , Vanguardia Comunista i Revolución
Bloc Català Treballista
Partit polític
Partit creat al gener de 1936 per nuclis del Partit Català Proletari [PCP] que intentaren aprofitar el buit creat en l’àmbit nacionalista radical per l’evolució obertament marxista d’aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Política
Organització política, el nom original de la qual és Kommunističeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS).
Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el…
Pierre Vilar
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista…
Nicholas Georgescu-Roegen: la dura llei de l'entropia
El pensament econòmic tant el de tradició liberal com el de tradició marxista separa completament el mecanisme dels circuits econòmics del seu entorn material, i aplica al seu estudi models mecanicistes Però tot procés econòmic, com qualsevol procés en què hi hagi bescanvi d’energia, és entròpic Podrà recuperar una part de l’entropia en forma d’informació, d’estructura, en el producte acabat o en el servei donat, però no sense degradar una part de l’energia esmerçada en el procés ni sense produir deixalles Paradoxalment, en prescindir de la realitat material dels processos…
forma social
Sociologia
Expressió amb què, en la doctrina marxista, hom designa el sistema de producció i la suprastructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una situació de contradicció…
Convención Republicana de los Pueblos de España
Partit polític
Plataforma impulsada pel Partido Comunista de España (Marxista-Leninista) [PCE (m-l)], constituïda el 1976 a Madrid amb l’objectiu d’establir la República.
La seva secció catalana actuà amb el nom d’Unió dels Republicans de Catalunya Tingué una activitat intensa entre 1976 i 1978 període en què celebrà 5 plenaris nacionals A partir de 1980 donà suport a les llistes d’Unitat Popular Republicana presentades pel PCE m-l Creà una Asociación de Juventudes Republicanas Edità Convención Republicana Tricolor i 14 d’abril
Sozialdemokratische Partei Deutschlands
Política
Organització política alemanya creada en el congrés de Gotha (1875), amb el nom —fins el 1890— de Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands.
Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina