Resultats de la cerca
Es mostren 6687 resultats
asbolita
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès i de cobalt hidratat, CoO·2MnO2·4H2O.
Mineral que es presenta en masses negres i d’aspecte terrós semblant al sutge és mena del cobalt
Pierre Bersuire
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista francès.
És autor d’un Repertorium morale ~ 1340, mena d’enciclopèdia medieval Traduí Tit Livi al francès 1352-56
kudurru
Història
Forma especial de document babilònic per a la transferència o cessió de terres.
El text era escrit normalment en una mena d’estela de pedra, arrodonida per dalt, adornada amb baixos relleus
electròmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar diferències de potencial basat en les accions electroestàtiques entre dues plaques o peces entre les quals és aplicada la diferència de potencial a mesurar.
El primer aparell d’aquesta mena fou ideat per lord Kelvin Un dels més coneguts és l’electròmetre de quadrants
calcocita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, mineral de color gris plom, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és mena de coure.
binucleat | binucleada
Biologia
Dit de la fase del cicle vital que presenta aquesta mena de cèl·lules, com és freqüent en molts fongs.
buidador
Mena de petita pala acassolada que serveix per a buidar, especialment l’aigua que ha entrat en una embarcació.
mestre d’aixa
Transports
Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d’embarcacions.
L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar
llevabocins
Dit d’una mena de pinça emprada per a obtenir una mostra d’un teixit orgànic amb finalitats diagnòstiques.
ballet
Folklore
Dansa i ball
Mena de dansa, considerada com una de les més característiques de Catalunya, especialment localitzada a ambdós vessants dels Pirineus.
Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un recull de danses coreogràfiques d’un document procedent…