Resultats de la cerca

Fundada el 1941, ha participat en totes les especialitats de competició tant en aigua dolça salmònids, ciprínids i depredadors com en mar costa, i ha aconseguit nombrosos èxits en els Campionats d’Espanya L’equip Kali, representant l’associació, obtingué la medalla d’or al Campionat d’Espanya de mar costa per clubs a Almeria 1996 i representà el club al Campionat del Món de clubs 1997 Organitza anualment el Concurs de la Mercè, de caràcter obert i d’àmbit estatal pioner i model en aquest tipus de competicions

Fou deu vegades campió de Catalunya de marató entre el 1993 i el 2008, prova en què establí el rècord català 1995, així com quatre vegades campió de mitja marató 1993, 1994, 1996, 1997, dues de 10 km en ruta 1998, 2004 i dues més de 10000 m en pista 1993, 1996 Guanyà la Marató de Catalunya 1994, 1996, que es disputava entre Mataró i Barcelona, i curses populars, com la Mitja Marató de Granollers, la Cursa de la Mercè i la Jean Bouin També fou dues vegades campió d’Espanya de marató 2000, 2001

La capital és Hermúpolis Produeix olives, vi i cereals, però l’activitat principal és la pesca La capital, que ho és també de totes les Cíclades, constitueix un important centre comercial i marítim de l’Egea Prop del poble de Vari hi ha un santuari, catòlic, anomenat Φανερωμένη Faneromeni , ‘L’apareguda’, on és venerada la Mare de Déu de la Mercè, amb festa el 24 de setembre Els seus orígens no són encara estudiats, però les notícies conegudes no van més enllà del final del segle XVIII o principi del segle XIX

Guanyà diverses curses populars de Catalunya, com la d’El Corte Inglés, la Jean Bouin, la Cursa dels Nassos Sant Silvestre, la Cursa de la Mercè, les mitges maratons de Barcelona i Granollers, i la Marató de Catalunya 1999 Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1997, de 10 km en ruta 1998, 2003, de mitja marató 1994 i de marató 1999 El 2003 establí els rècords catalans de 10 km i de mitja marató Disputà la prova de marató en el Campionat del Món 2001

S'inicià els anys vuitanta com a actor de teatre en programes de Televisión Española , però destacà sobretot com a doblador en castellà o català, entre d’altres, de Harrison Ford , Clint Eastwood , Marlon Brando ,  Michael Caine , Anthony Quinn o Ben Kingsley Fou també narrador de documentals Catalunya des de l’aire , 1997-98 Memòria de Catalunya, 2006 i fou també actor en diverses sèries de Televisió de Catalunya molt populars, especialment Plats bruts 1999-2002 i La Riera des del 2010, de la qual fou un dels protagonistes principals junt amb Mercè Sampietro

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859

Després d’estudiar amb Josef Albers 1948,féu la primera exposició el 1951, i des del 1955 collaborà com a decorador i dissenyador de Merce Cunningham Rebé el primer premi de pintura a la Biennal de Venècia l’any 1964 A partir del 1951, pintà segons l’expressionisme abstracte i derivà vers les pintures combinades combined paintings , a les quals incorporà la vida real mitjançant el collage fotogràfic Més endavant, féu performances , happenings , assemblages i experimentà amb nous materials La seva obra ha estat capdavantera del pop-art

Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer

Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor  SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta

Estudià medicina a Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es dedicà a la traducció i a la creació literàries El seu primer recull de contes Gats al parc 2011, guanyà els premis de narrativa Mercè Rodoreda 2010 i Crítica Serra d'Or 2012 L’any 2012 publicà un segon recull, L'estiu no s'acaba mai A banda de la tasca de traductora i escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les oques , de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013