Resultats de la cerca
Es mostren 2770 resultats
Jaume Bosch i Renard
Música
Guitarrista i compositor català.
Es formà a Espanya, i des del 1852 s’establí a París com a professor de guitarra, on se’l comparà a F Sor i a D Aguado, del qual fou considerat un continuador Compongué diverses obres, entre les quals destaquen l’òpera en quatre actes Roger de Flor i diverses obres per a guitarra, com ara Melodies pour guitarre et chant Redactà el tractat pedagògic Méthode de guitarre 1890, que tingué molta acceptació, en el qual intentà aplicar alguns dels principis de l’escola francesa de violí a la tècnica guitarrística
Jacob Praetorius
Música
Organista, pedagog i compositor alemany, fill del compositor Hieronymus Praetorius.
Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue
Jan Nasco
Música
Compositor d’origen flamenc actiu al nord d’Itàlia.
Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha desaparegut
pelador

Pelador
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Estri de cuina que serveix per a pelar verdures i fruites.
En comparació d’un ganivet, ofereix molta més rapidesa, efectivitat, precisió i uniformitat Està dissenyat per a emportar-se la mínima part imprescindible de pell i sempre la mateixa quantitat, i així evitar deformar la peça pelada Hi ha peladors de fulla llisa, per a pelar pells dures com les de la patata, la pastanaga, la poma, el carbassó, etc, i de fulla serrada, per a pelar pells fines com la del tomàquet, el préssec o el kiwi També hi ha altres peladors més específics, com la màquina per a pelar pomes o els peladors d’alls
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…
escorxador

Façana de l'antic escorxador d'Alginet
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Zootècnia
Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar.
El concepte tradicional d’escorxador lligat a les carnisseries ha evolucionat cap a installacions centralitzades, on hom té molta cura dels problemes d’higiene i de l’aprofitament màxim de tots els productes Aquests propòsits s’assoleixen gràcies a la racionalització i la mecanització i als circuits independents que segueixen la carn i els residus A causa de l’alterabilitat d’aquests productes alimentaris, els escorxadors moderns disposen d’installacions complementàries per al tractament in situ dels residus, de quadres per a guardar-hi el bestiar que ha d’ésser sacrificat i,…
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Joventut Comunista de Catalunya
Organització juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya
-, fundada el 1970 i continuadora de l’antiga Joventut Socialista Unificada de Catalunya.
Federada a la Unión de Juventudes Comunistas de España, es defineix com a antinuclear i pacifista, amb especial preocupació pels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com a òrgans de premsa més importants “Jove Guàrdia” 1971-76 i “Jovent” 1977-80 Des del 1980 travessà una gravíssima crisi interna, en gran part parallela a les del PSUC i PCE, que li féu perdre molta de la militància i la presència social Els màxims responsables n'han estat Josep Maria Riera fins el 1980, Eduard Jiménez 1980-84 i Ricard Fernández des del 1984
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina