Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Francisco Goitia
Pintura
Pintor mexicà.
Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas…
Frodoí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~861 — ~890).
D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins…
Antoni Juncà i Soler
Música
Compositor, clarinetista i director.
Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa…
,
Emili Zegrí Camprubí

Emili Zegrí Camprubí
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Automobilisme
Pilot d’automobilisme, dirigent esportiu, jurat i comissari de curses.
Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels…
Núria Viñas Panadès
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona…
Ricard Fargas Bolaños
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera victòria amb…
pla de l’Espinal
Altiplà
Altiplà (1 200 m alt.) del massís del Montseny (Vallès Oriental), a l’est de les Agudes.
puig Drau

Vista del puig Drau
© C.I.C - Moià
Cim
Cim de 1.345 m d’altitud al límit dels municipis del Brull (Osona) i Montseny (Vallès Oriental).
Antoni de Fluvià-Torrelles i de Llordat
Història
Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià
, de Montseny i de Sant Joan de Campins.
Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià
Sant Joan de Can Nadal (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església després de la seva restauració J Tous La capella de Sant Joan de Can Nadal és adossada a les construccions de l’antic mas de Can Nadal, el qual es va convertir en restaurant de curta durada Es troba a una cota de 575 m sobre el nivell de la mar, al vessant de migjorn del turó de Sant Elies Mapa L37-14364 Situació 31TDG493194 Del quilòmetre 7 de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic surt a mà esquerra vers ponent una carretera que mena a la urbanització de “Refugis del Montseny” L’edificació de l’antic mas de Can Nadal queda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina