Resultats de la cerca

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra Constantí…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Miguel A Paniagua, i més tard continuà la seva formació al Conservatori Nacional de Guatemala, on estudià amb el professor Herculano Alvarado Posteriorment es desplaçà a Nova York, ciutat en la qual rebé classes de composició L’any 1916 començà a exercir com a professor al Conservatori Nacional de la ciutat de Panamà Durant els anys 1931-39 retornà a Guatemala, on també fou professor al Conservatori Nacional Després exercí de director del Conservatori Nacional de San Salvador, fins l’any 1942 També treballà de crític musical al "Diario…

El fiscal general anticorrupció, Manuel Moix, dimiteix després de fer-se públic que és propietari del 25% d’una societat deslocalitzada a Panamà El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que el va designar en el càrrec, accepta la dimissió de Moix, tot i defensar que no ha comès cap illegalitat Moix també està acusat per l’anomenat "cas Lezo", que vinculava l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González amb una operació de blanqueig de capitals a l’empresa pública Canal de Isabel II, per obstaculitzar la investigació del cas D’altra banda, Moix va intentar…

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la…

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El…

Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is 1990, Beyond…