Resultats de la cerca

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…

L’actual parròquia del poble de Vicfred, situat en una carena al sector nord-est del terme, és un edifici del segle XVI amb un campanar bastit al principi del segle XX El temple, però, té uns orígens molt més antics El lloc de Vicfred es documenta des de l’any 1079 i les primeres notícies de l’església són de J’any 1162, que apareix vinculada a Sant Pere d’Àger En aquesta data el papa Alexandre III adreçà a aquesta canònica una butlla confirmant les seves possessions, entre les quals constava l’església de Vicfred Aquesta subjecció a Àger es comprova també en la butlla papal de l…

El poble d’Almacelles és situat sobre un dels últims relleus que neixen del marge dret de la serra del Coscollar, mirant vers l’extensa plana de la Llitera La primera menció del lloc d’ Almaceges és del juny de l’any 1092 com un dels límits del castrum de Montsó Almacelles constituïa un dels tossals situats estratègicament sobre el pendent oest de la serra del Coscollar i que controlava la via romana de Lleida a Osca Després de la conquesta, s’inicià la seva colonització L’any 1260 Jaume I confirmà la carta de poblament atorgada durant el regnat d’Alfons I 1162-96 als veïns d’Almacelles La…

Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per…

Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri…

Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a…

La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…

Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-la a sant Joan baptista En…

L’església parroquial de Sant Joan Baptista és a la part baixa de la vila, en un indret preeminent En el seu estat actual és un edifici gòtic de gran interès, d’una nau, absis poligonal, contraforts i voltes de creueria L’esment més reculat de la parròquia d’Horta és de l’any 1185, en què s’arribà a un acord entre el bisbe de Tortosa i els templers sobre el repartiment dels delmes del terme Segons aquest acord, el bisbe Ponç de Monells cedia a l’orde del Temple la tercera part del delme recollit al terme del castell d’Horta i en retenia les primícies així com la propietat de les esglésies i…