Resultats de la cerca

El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982

Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Un cas particular és l’anell d'Einstein La primera lent gravitacional descoberta fou un quàsar, el QSO 0957+561, el 1979 En aquest cas la imatge era doble, però s’han trobat lents que produeixen quatre i fins i tot sis imatges idèntiques La més coneguda és la creu d’Einstein, que mostra la imatge del quàsar Q 2237+0305 multiplicada per quatre

Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica

Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia És autor de Cirugía universal y particular del cuerpo humano, publicada conjuntament amb un tractat d’anatomia i un altre sobre la sífilis 1580, reeditada diverses vegades, i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glossada per Jaume Falcó 1596

Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813

Malauradament no tenim documents que facin referència a la capella de Santa Llúcia fins al segle XVIII, en què, en la visita del 1758 a la parròquia de Farrera, se citen dues capelles vinculades a aquesta parròquia, Santa Maria de la Serra i la capella particular de Soldevila, coneguda també com a casa Bigarret, que possiblement es devia referir a Santa Llúcia